TESTIMONIAR LA FE EN UN MÓN MULTICULTURAL

Mn Cinto Busquet, membre del Moviment del Focolars i secretari particular i cap de Gabinet del Bisbe coprincep. El tema: Testimoniar la fe en un context multicultural i interreligiós”. Mn. Cinto ha viscut 17 anys al Japó, integrant-se molt a la societat japonesa: aprengué la llengua, estudià la cultura i feu de professor a la universitat Sophia de Toquio. Ens digué que li ha calgut repensar la fe per comunicar-la a gent amb altres categories mentals. Ara parla des de la síntesi religiosa d’una fe a la llum de les aportacions de la cultura oriental. Comença pel canvi en la societat. Els bisbes ho comenten en el document “Al servei del nostre poble” aparegut recentment. Conviden a reflexionar en el nou context que ens trobem. Ja no en serveix el llenguatge de fa 30 anys. Tenim una societat multicultural: conviuen moltes cultures i interreligiosa: hi ha diverses religions que s’interelacionen entre elles. Aquesta situació és un repte per un costat però és molt enriquidora per l’altre de cara a l’evangelització. Déu és el mateix però quan parlo de Déu què entén el qui escolta? Avui són oportunes iniciatives de diàleg i confrontació d’idees com l’Atri o Pati dels Gentils, promoguda pel Papa, a imatge del temple de Jerusalem on existia l`atri on podien entrar els pagans que s’acostaven al món religiós jueu. Avui són espais per a la gent que es preocupa pel fet religiós. En el llibre “La Llum del món”, en el qual s’entrevista al Papa, Benet XVI apunta que les formulacions religioses no tenen lloc en l’entremat de la societat. El Papa insisteix en el perill del relativisme.. No podem predicar les veritats religioses tal com fèiem abans. Testimoni del cardenal Marc Ouelet, comentant el llibre del Papa. “Hi veu una gran invitació al diàleg sobre l’arrel del cristianisme. En un món que cerca punts de convergència, cal anar a l’essencial. Cal destriar bé el que és essencial i que interessa donar als altres. Amb estil dialogant i dialògic. Dialogant, la persona oberta al diàleg. L’estil dialògic és més profund: creure que a través del diàleg jo aprenc coses i m’enriqueixo. Interacció positiva que fa que tots dos arribem més enllà. Jo et dono el que tinc i tu em dones el que tens. No és qüestió de mètode sinó d’experiència cristiana fonamental. El cor de la nostra fe és creure que Déu existeix, que ens ha creat amb la missió d’estar en relació amb Ell i amb els altres. Ell té un projecte global per a tots. L’experiència cristiana ens diu que Déu és amor. Una experiència que es comunica a través de l’Església- Els membres de l’Església avui entrem en relació entre nosaltres, com els dotze estaven en relació amb Jesús per l’acció de l’Esperit. Calen catequesis i llenguatges entenedors.. “El que es rep ho rebem segons la forma del recipient”. El concepte de Deu En tota persona humana hi ha l’exigència que no està sola. En qualsevol lloc o en qualsevol circumstància hi ha el convenciment que no estem sols,. Hi ha Algú que dóna sentit a la vida. Per als cristians aquest Algú és Déu: pare, germà... Per això no puc imaginar-me un Déu que no sigui Trinitat, relació d’amor. En el budisme és important el dogma de la interdependència: existeix la relació entre molts factors que fan que cada cosa sigui el que és. La Trinitat: tot és relació entre els persones divines. El Fill és fa home perquè nosaltres arribem a Ell. Pecat: mancança moral i ètica. En japonès: crim. Avui ningú no es vol criminalitzar, no ens sentim pecadors. Comprendre el pecat avui és fer l’experiència de la nostra feblesa. La força del mal que actua en nosaltres. Jesús en canvi ens fa viure a ple, una manera més existencial. Sagrament: petjada misteriosa que ens porta a Déu. És signe i instrument de la presència de Déu. Pregària. Convidar-nos a entrar en nosaltres mateixos. Que experimentem que dins nostre mai estem sols.

75 ANYS DE L'ESCOLA DE LA SAGRADA FAMÍIA

L'Arquebisbe i Copríncep ha presidit l'Eucaristia i la festa posterior en la solemnitat de Sant Josep, dia 19 de març, per cloure les celebracions del 75 aniversari de la fundació de l'Escola Sagrada Família d'Escaldes-Engordany. Una joiosa eucaristia d'acció de gràcies, amb l'assistència de tots els preveres amb servei pastoral a les Valls d'Andorra, presidits per l'Arxiprest Mn. Ramon Sàrries i el Rector Mn. Jaume Soy, ha inaugurat la jornada. Els acompanyaeven la Rvma. M. General de les Religioses de la Sda. Família d'Urgell Irma Beretta i la Provincial i moltes Germanes de l'actual Comunitat o que han estat vinculades a Escaldes. Hi han cantat una quarentena d'alumnes de l'Escola, i hi han participat molts pares i professors, la Junta de l'APMA i molts fidels de la Parròquia, molts d'ells exalumnes de l'Escola. Estaven acompanyats per dos Consellers del Comú d'Escaldes-Engordany, en representació de tot el Comú, i durant un moment dels actes s'hi ha volgut fer present i saludar el Copríncep l'exCònsol Antoni Martí. A l'homilia el Sr. Arquebisbe ha glossat la figura emblemàtica per a tot educador de Sant Josep, tan important per al creixement humà de Jesús. I alhora ha parlat de la propera beatificació de la fundadora de les Germanes de la Sda. Família d'Urgell, la venerable i aviat beata Mare Anna Maria Janer i Anglarill (1800-1885). Igualment ha exposat la importància de l'ideari de l'escola catòlica a prop dels pares i fent tasca de nova evangelització, la qual religioses i professors, però també pares i mares dels alumnes i els mateixos alumnes han de mostrar que continua operant i donant fruits de maduresa i d'humanisme integral. Posteriorment a l'espai del Centre Comunal han pogut veure un vídeo de benvinguda a l'Escola confeccionat per tots els alumnes, han rebut les paraules d'acció de gràcies de la Superiora i Directora Gna. Victòria, i han guadit d'una bella representació de ballet popular per part de l'Esbart d'Escaldes. Un dinar de germanor a l'Escola ha clos una diada de festa i de joia.

cONVICCIONS PERSONALS EN L'EXERCICI DE LA POLÍTICA

Aquest fou el títol de la primera conferèncis quaresmal a ca`rrec de l'Hble. Sr.Joan Rigol Descriu les conviccions com allò que creiem profundament i a partir del qual ens jutgen a nosaltres mateixos sobre si obrem bé o malament. Una certesa interior que cadascun de nosaltres tenim. La convicció no és una utopia. Una utopia es quan somnies coses sublims però que saps que no hi pots arribar. Una convicció és tenir ideals a la vida. I un ideal vol dir que mai no hi arribaràs però que orienta el camí per anar-hi avançant. Un polític sense ideals és un administrador de la realitat i l’únic que fa és buscar sempre el punt entremig per anar resolent els problemes l’un sobre l’altre, però que no dóna sentit als problemes. La seva conferència la va dividir en quatre parts: 1.En quin marc ha fet política i com ha anar canviant aquest marc, des del 1979 fins ara. 2.Conviccions que l’han dirigit en els llocs on ha actuat. 3.Com davant la crisi que ja tenim de la societat i dels polítics convé una regeneració a fons dels dos aspectes junts. 4.Referències evangèliques. En quin marc: va començar en el moment en què hi havia il·lusió per la democràcia. Fer política era extraordinari perquè representava molta part de les inquietuds del poble. Avui, en canvi, un 75% de la població creu que els polítics no tenen en compte el que la gent pensa. Hi ha un desengany de la política perquè no respon a l’interès general de la societat i al bé comú. En quan a les conviccions ha parlat de la llibertat, la família, l’educació, la cultura, el treball, l’economia i el mitjans de comunicació social. Sobre la crisi. Molta gent diu que la culpa de la crisi és dels polítics i als polítics els hi fem pagar tot. I la crisi de la societat moltes vegades no és un problema de la mala política sinó que és un problema de la mateixa societat. Polítics i societat han d’anar avançant en aquest sentit. En el marc de la Quaresma i de les conferències quaresmal cita tres passatges evangèlics que il·luminen la reflexió que ha fet. P. e. La paràbola de l’ovella perduda. Estadísticament i de sentit comú hauria estat cuidar les 99. Anar a cercar l’ovella perduda, però, donarà cohesió a les altres 99 perquè sabran que si un dia es perden els pastors es preocuparà per ella.

CONFERÈNCIES QYUARESMALS

ACTITUDS CRISTIANES EN LA VIDA Dimarts, dia 15 de març “Conviccions personals en l’exercici de la política” Hble. Sr. Joan Rigol i Roig President del Patronat de la Sagrada Família i ex President del Parlament de Catalunya Dimarts, dia 22 de març “Testimoniar la fe en un context multicultural i interreligiós” Mn. Cinto Busquet i Paredes Membre del Moviment dels Focolars, Secretari particular i Cap de Gabinet del Bisbe Copríncep Dimarts, dia 29 de març “Com parlar de Déu als infants?” Sr. Francesc Torralba i Rosselló Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i Director de la Càtedra de Pensament cristià d’Urgell Hora: 2/4 de 9 del vespre Lloc: Casa de l’Església. Santa Maria del Fener. Andorra la Vella

DIA DEL MALALT

El proper dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església celebra el Dia del Malalt. Tractant-se d’un dia feiner, l’ajornarem al diumenge següent, el dia 13. Els membres i simpatitzants de l’Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes són convidats a participar a la Santa Missa que se celebrarà a les 12 hores del migdia, a l’església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella, amb l’assistència de malalts. Pregarem per tots ells i pels seus familiars, així com pels metges, infermeres i voluntaris.

Festa patronal de Vida Creixent

Dimecres, dia 2 de febrer, l’Església commemora la Presentació de Jesús al Temple. La popular festa de la Candelera. El moviment Vida Creixent, adreçat a les persones grans, celebra la festa dels seus sants Patrons Simeó i Anna, ancians que reben Jesús quan els seus pares el porten al temple. Està previst que els grups de Vida Creixent de les diferents parròquies es reuneixin a les cinc de la tarda, a l’església de Santa Maria del Fener. Beneirem les candeles i celebrarem la Santa Missa. Després compartiran un berenar de germanor.

Pregària ecumènica

En el marc de l’Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians, el divendres dia 21, hem celebrat per cinquè any consecutiu una pregària ecumènica. Hi ha estat present la comunitat anglicana, presidida pel reverend Bill Maxvell que aquests dies es troba entre nosaltres i la Coral International Singers. Hem compartit lectures bíbliques, cants i invocacions al Déu i Pare de tots, en un ambient de fraternitat, reflexió i pregària. Agermanats en una pregària comuna ens hem reunit entorn del Ciri Pasqual (signe de Jesús ressuscitat), la creu i la Bíblia.

Escudella i "encants"

En gairebé totes les parròquies existeix la rica tradició que per Sant Antoni o per Sant Sebastià s’ofereix escudella a tothom qui s’atansa a cercar-la. També s’ha mantingut, en algunes parròquies, el costum dels “encants”, -subhasta de llonganisses, peus de porc, patés, coques masegades, bulls i bringueres- a benefici d’obres assistencials, sigui de la pròpia parròquia sigui de fora. A Canillo, en concret, en els Encants de Sant Antoni s’han recollit 1.250 € que es destinen al projecte del metge andorrà Ramon Vilallonga per a l’Hospital quirúrgic dins la clínica Awojobí a Eruwa (Nigèria).

CELEBRACIÓ DEL MIL·LENARI DE SANT ERMENGOL A L'ALDOSA

Diumenge dia 28 de novembre van tenir lloc a la Parròquia de La Massana diversos actes de celebració del mil·lenari de Sant Ermengol patró secundari de la Diòcesi d'Urgell.
 
Al migdia el Sr. Arquebisbe i Copríncep Mons. Joan-Enric Vives anà a la seu del Comú de La Massana on visità la tradicional "Fira de Nadal 2010" (Christmas Charity Fair 2010) organitzada per la Comunitat Angloparlant d'Andorra i que enguany arriba a la seva 23ª edició. Acompanyat pel President i altres membres de la Comunitat anà passant pels diversos estands i saludà tots els voluntaris que cada any organitzen aquest mercat d'oportunitats i intercanvi els guanys del qual es reparteixen íntegrament entre institucions de solidaritat d'Andorra.
 
Posteriorment acompanyat pel Sr. Rector Mn. Jordi Miquel es desplaçà fins al Quart de L'Aldosa on hi ha la Capella dedicada a Sant Ermengol. Fou rebut pel Llevador Sr. Josep Montané i els Hbles. Srs. Cònsols de La Massana Josep M. Camp i Josep M. Garrallà, així com altres autoritats. Posteriorment presidí l'Eucaristia que se celebrà a causa de la cabuda a les sales del Quart, i que fou concelebrada pel Rector i per l'Arxiprest de les Valls. Els cants foren a càrrec dels Petits Cantors Lliures d'Andorra, dirigits per la Sra. Catherine Metayer.
 
A l'homilia el Sr. Arquebisbe explicità l'exemple de santedat de la vida de St. Ermengol. I remarcà la necessitat d'aprendre a "vetllar" com a actiutud cristiana fonamental de l'Advent i de tota vida cristiana. Vetllar per aprendre de la primera vinguda del Crist, vetllar per a estimar, ja que al final de la vida, a la vinguda definitiva del Senyor gloriós, se'ns examinarà d'amor, i en tercer lloc vetllar per a aprendre a reconèixer els signes dels temps i la presència del Senyor en la seva Paraula, en l'Eucaristia, i en el germà, especialment en els més pobres i que ens necessiten. En aquest sentit i amb motiu de la convocatòria en aquest dia de la Jornada per la Vida naixent, invità a pregar en unió amb el Sant Pare Benet XVI, per la "vida naixent", vida amb tanta feblesa, que necessita ser estimada, respectada i defensada per tots. Igualment demanà oracions pel foment de la pau a Corea.
 
En acabar la missa hi hagueren dos breus parlaments del Sr. Jordi Pasques per part de la Comissió organitzadora del Mil·lenari de St. Ermengol, i de l'Hble. Sr. Cònsol Major Josep M. Camp que inauguraven l'exposició itinerant sobre la vida i la tasca important del Bisbe Sant Ermengol arreu del Bisbat i també a Andorra.
 
Un temps de diàleg, de gaudi de les veus dels Petits Cantors i de coneixença amb els veïns del Quart, amb un dinar de germanor, clogué la Jornada a l'Aldosa.
 

VISITA PASTORAL A SANT JULIÀ (5)

La darrera jornada de la Visita Pastoral a Sant Julià de Lòria, dijous 18 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, ha fet un recorregut pels Quarts de la Parròquia, interessant-se especialment per les esglésies romàniques que hi ha a cadascun d’ells (totes les quals formen part del Catàleg del Patrimoni Artístic d’Andorra) i que foren, abans fins i tot de la conformació del Principat com a tal, els llocs al voltant dels quals van anar creixent els nuclis de població i on es mantingué viva la devoció dels habitants de les Valls fins a èpoques ben recents.

 

Segons el cens de setembre de 2009 a la Parròquia de Sant Julià les xifvres d’habitants és la següent: a Sant Julià poble hi ha 8.089 habitants i en són 9.689 comptant tota la Parròquia. Es desglossa així: Aixirivall: 833 habitants ; Auvinyà: 197 ; Bissisarri: 49; Fontaneda: 99; Juberri: 180; Nagol: 59 i Aixovall: 119 habitants.

 

A cadascuna de les esglésies dels Quarts, Mons. Vives ha recordat un passatge diferent dels Evangelis i ha pregat amb els veïns per la gent de poble, la que hi viu actualment i la que ja difunta reposa a les sagreres de les capelles, així com pels col·lectius que, en cada cas, es troben sota l’advocació del sant que es venera a l’església del Quart, com ara la pagesia, de la qual n’és protector Sant Miquel (a Fontaneda), o a Sant Esteve (Bissisarri) pels malalts de pedra. També ha encomanat a Sant Sebastià, protector contra la pesta, pel qual hi ha una gran i antiga devoció a Sant Julià, que tingui cura dels afectats per l’epidèmia de còlera que s’ha declarat aquest dies a Haití.

 

L’Arquebisbe Joan-Enric ha començar el recorregut a Fontaneda, on ha arribat a dos quarts d’onze acompanyat del Cònsol Major, Sr. Josep Pintat, i del Cònsol Menor, Sr. Enric Sangrà, a més del Secretari particular de l’Arquebisbe, Mn. Cinto Busquet; el Rector de la Parròquia, Mn. Josep Chisvert; i la Cap de Comunicació del Comú, Sra. Teresa Rodrigo. A l’arribada al poble ha estat rebut pels germans Francesc i Jordi Sancho de Cal Gastó i un grup de veïns, amb els quals s’ha encaminat a l’ermita romànica de Sant Miquel, on es conserven restes de pintura mural del segle XII i dos bells retaules dedicats a l’Arcàngel: un pintat sobre fusta, darrere l’altar, i un altre pintat sobre tela, al mur nord. Al retaule de l’altar, Sant Miquel està representat triomfant sobre el diable i en l’acte de pesar les ànimes. El quadre central està envoltat d’escenes de la vida de la Mare de Déu. A la tela, Sant Miquel està envoltat dels sants fundadors de les grans ordes mendicants: Sant Domènec, Sant Francesc d’Assís, Sant Francesc Xavier i Sant Antoni de Pàdua. Mons. Vives ha explicat als presents la iconografia dels retaules, i com la manera de representar cada escena servia antigament per fer conèixer passatges de les Sagrades Escriptures a persones que majoritàriament no sabien llegir ni escriure. També ha fet notar que totes les esglésies romàniques es construïren orientades d’est a oest, amb l’absis mirant cap a orient (d’aquí ve, ha explicat, el terme “orientar-se”).

 

Posteriorment, l’Arquebisbe ha anat fins al poble de Juberri (que pertany al Quart d’Auvinyà), per visitar l’església de St. Esteve, on l’esperava la Sra. Roser Bastida de Cal Guitart, actual Consellera general i que fou Ministra d’Educació. L’església de Sant Esteve, més modesta pel que fa a l’ornamentació mural, té la particularitat que hi conserva enterraments dins la nau (la làpida porta la data de 1781), una pràctica que avui dia està reservada només als Bisbes i als Rectors que han fundat una església, segona ha explicat Mons. Vives, qui també ha recordat com en èpoques anteriors les esglésies eren lloc de refugi per a les persones que es veien afectades per conflictes o persecucions al territori. Un altre tret particular de Sant Esteve de Juberri és que antigament, quan les comunicacions no eren tan fàcils com ara, sovint hi havia d’anar a prestar ministeri pastoral el capellà d’Arcavell, al costat català de la frontera, però amb un camí molt més planer per a arribar-hi.

També ha cridat l’atenció a les persones que l’acompanyaven sobre el fet que les parets interiors de l’església estiguin encalcinades, tal com era habitual antigament, tot i que amb els actuals criteris de restauració se sol deixar la pedra vista en les reconstruccions que se’n fan.

 

Després de la pregària s’ha interessat també, com ha fet posteriorment a les altres esglésies on ha observat la mateixa mancança, per la possibilitat de posar vidres o un filat prim a les finestres, ara nues i obertes, per evitar que les aus entrin i niïn dins el temple i a la llarga puguin fer malbé part de l’estructura de fusta que suporta el sostre.

 

La següent església que ha visitat Mons. Vives ha estat Sant Romà d’Auvinyà, on ha estat rebut pel Sr. Ricard Fiter. Sant Romà és una església de planta rectangular (inclòs l’absis) aixecada sobre un antic temple preromànic, restaurada l’any 1963. Després de la pregària, el Sr. Fiter ha guiat el Sr. Arquebisbe i els acompanyants en una ràpida visita a la urbanització que s’ha construït recentment (encara s’ha d’acabar d’asfaltar la carretera d’accés) a recer de l’antic poble d’Auvinyà (hi ha documents del 857 que parlen d’un nucli habitat a la zona anomenat Auvigano). Les construccions volen imitar l’estil rústic de les cases de muntanya al Pirineu, i s’ha edificat també una església de línies inspirades en el romànic, encara no consagrada, que es vol dedicar a Sant Iu.

 

Tot tornant cap al fons de la vall, Mons. Vives ha visitat l’església de Sant Pere, al Quart d’Aixirivall, on ha estat rebut pel Sr. Pere Aché, Conseller Major del Comú, la Sra. Elisabet Aguilar, Consellera de Cultura, i el Sr. Oliver Alís, Conseller delegat de la Comissió d’Esports, a més d’un bon grup de veïns, i de l’actor Joan Pera, qui ha fet funció a l’Auditori Claror i ha volgut sumar-se a la comitiva per saludar l’Arquebisbe, a qui coneix de fa temps.

 

Sant Pere d’Aixirivall és una església romànica que data del 1603 i constitueix un bon exemple del barroc andorrà, amb peculiaritats que el fan diferent a les construccions de la mateixa època a les contrades veïnes. A l’església es conserva un retaule sobre fusta, també barroc, encomanat el 1619 a l’escultor Antoni Tremulles i al pintor Antoni Heredia, que ha estat restaurat recentment. Als costats de Sant Pere, tallat en fusta al centre del retaule, hi són representats Sant Antoni Abat, Sant Joan, Sant Ermengol i Sant Isidre.

 

Tot seguit, l’Arquebisbe ha pogut encara fer una breu visita a Sant Esteve de Bissisarri, on l’esperava el Sr. Josep Majoral de Cal Xicos de Sant Julià, tot i que actualment viu al mateix Bissisari, a Ca l’Aixàs. Sant Esteve és també una església datada en el barroc andorrà. A la biga del llindar de la porta hi ha gravada la data “1701”, i de principi del segle XVIII és també el retaule que es conserva a l’interior, on hi ha representat Sant Esteve vestint la dalmàtica (la túnica distintiva dels diaques) i amb la palma del martiri a una mà i unes pedres (com a recordatori que va morir lapidat, va explicar Mons. Vives) a l’altra; i als quadres laterals, Sant Miquel i Sant Andreu.

 

Cap a les dues de la tarda, l’Arquebisbe, els Cònsols i els respectius acompanyants han fet una pausa en el recorregut per anar a dinar a una borda de Bissisarri. La pausa ha estat també un moment per a la conversa distesa i amical, per intercanviar anècdotes i per enfortir els vincles humans entre tots els comensals. A la sobretaula, l’Arquebisbe i Copríncep ha expressat públicament la satisfacció per tot el que ha pogut apreciar durant els dies que ha durat la Visita Pastoral, i ha felicitat especialment els Cònsols per l’administració de la Parròquia, “tan propera als ciutadans”, que han sabut mantenir durant el seu mandat.

 

La Visita Pastoral s’ha clos amb una pregària a l’església romànica de Sant Serni de Nagol. Mons. Vives ha recordar que ja va estar en aquesta església dos anys enrere, acompanyat de tots els sacerdots de les Valls, i s’ha interessat per l’ampliació del cementiri al costat de l’església, que es va fer amb molta cura de preservar l’harmonia amb l’entorn. També s’ha referit als frescos que es conserven a l’absis del temple, on es representa un cor d’àngels i un grup de sants lloant l’Anyell diví, i ha convidat els presents a unir-se als àngels per lloar Déu en nom de tots els veïns del Quart de Nagol.

 

Ja de camí de retorn, l’Arquebisbe Joan-Enric ha pogut visitar l’oficina de Turisme de Sant Julià per saludar tots els que hi treballen, als quals ha encoratjat a seguir fent amb il·lusió la seva tasca de promoció de la Parròquia i d’acolliment a tots els que arriben al Principat per la porta que els obre la Parròquia de Sant Julià de Lòria.