LA JUNTA DEL PATRONAT DE L'ESCOLA ESPECIALITZADA Ntra. Sra. de MERITXELL VISITA EL SENYOR ARQUEBISBE

El dia 7 de maig, al Palau episcopal de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe i Copríncep Mons. Joan-Enric Vives va rebre en audiència el ple de la Junta Rectora de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra la Vella, encapçalat per la seva nova Presidenta Sra. Pilar Diez i el Vicepresident Pedro Alberca, així com la resta de membres de la Junta, acompanyats per l’Arxiprest Mn. Ramon Sàrries i el representant del Bisbat a la Junta, Sr. David Claverol. Van exposar al Copríncep les principals inquietuds i reptes del mandat que ara comencen, la situació de l’Escola, que és la principal institució andorrana dedicada a oferir atenció i suport a les persones amb discapacitat. L’Escola es va crear per iniciativa de persones generoses l’any 1969 amb la finalitat de fomentar l’ensenyament, l'educació i la recuperació de tota la població amb discapacitat d'Andorra, i és una entitat de caràcter privat que té signats diversos convenis amb el Govern d'Andorra que determinen el seu àmbit d'actuació i la seva forma de finançament. L'Escola Meritxell no ha deixat de promoure la normalització, l'educació, l'habilitació, la recuperació i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, sensorial, discapacitat derivada de la malaltia mental o altres condicions discapacitants. Amb aquests objectius, ofereix un ampli ventall de recursos i suports especialitzats a les persones amb discapacitat des del naixement i durant tota la seva vida, i en tots els àmbits de la vida diària. Actualment atén unes 325 persones entre les quals hi ha bebès, nens, joves, adults i gent gran, amb discapacitat intel·lectual, trastorns mentals severs, trastorns de l'espectre autista, dèficits sensorials, dèficits motrius i paràlisi cerebral.

PELEGRINATGE A LOURDES

Un any més, amb el sujport del bisbat d'Urgell, l'Hospitalitat de Lourdes organitza el pelegrinatge diocesà, amb malalts, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Serà els dies 27 al 30 de maig. Del nostre Principat sortiran dos autobusos, un amb els malalts i acompanyants i l'altre amb pelegrins. Les persones que estiguin interessades en fer aquest pelegrinatge poden posar-se en contacte amb el mossèn de la parròquia. Moltes gràcies.

CURSET PREMATRIMONIAL

Del dimarts al dijous, dies 7 al 9 de maig, tindrà lloc el proper curset prematrimonial. Va adreçat principalment a les parelles que preparen la celebració del seu amor com a sagrament de l'Església. Haurà lloc a la Casa del Fener d'Andorra la Vella, a les 9 del vespre.

PELEGRINATGE DE LES PARRÒQUIES A MERITXELL

Com és tradicional, el primer diumenge de maig, els fidels de les set parròquies andorranes pelegrinem a Meritxell, per felicitar la nostra mare, la Verge Maria. Ens acompanyarà un grup de fidels devots del santuari agermanat de la Verge de la Victòria de Sabart, a Tarascó. Els actes principals del pelegrinatge són la Santa Missa, a les cinc de la tarda amb ofrena floral de les set parròquuiesn i de Sabart i, acabada la celebració, un temps de germanor compartint coca i xocolata al claustre gran del santuari. Convidem els nostres fidels que vulguin acompanyar-nos en aquest pelegrinatge a la Verge de Meritxell.

COMENCEN LES CONFIRMACIONS A LES PARRÒQUIES D'ANDORRA

El temps de Pasqua és temps sagramental. Hi celebrem les Confirmacions i les Primeres Comunions. També, preferentment, els Bapstismes i els Matrimonis. Deixarem constància de les Confirmacions que el senyor arquebisbe vagi administrant en les diverses parròquies. Confirmacions a St. Esteve d’Andorra la Vella El dia 30 d’abril al vespre, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 31 joves de la Parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella. Estava acompanyat de l’Arxiprest i Rector d’Andorra la Vella, Mn. Ramon Sàrries, i d’un bon nombre de sacerdots de tot Andorra. A la seva arribada a Andorra la vella fou rebut i cordialment saludat pels Cònsols major i menor de la capital, Hbles. Srs. Rosa Maria Ferrer i Jordi Ramon Minguillon. A la missa, comentant els textos de la diada de la Pentecosta, l’Arquebisbe animà a viure el goig pasqual de ser fills de Déu misericordiós, acollint l’amor que Ell sempre ens té, i que per això ens regala l'Esperit Sant que imprimeix un caràcter permanent de presència dels seus dons santificadors en el cor dels cristians, per defensar-los, ajudar-los, sostenir-los, enviar-los i ensenyar-los a pregar i a viure sempre en l’amor i la veritat, amb esperança, amb ganes de donar a conèixer la nostra fe a d’altres, amb esperit missioner. També remarcà que els cristians creiem en la Vida de Crist i per això en la vida de tota persona i en defensem la dignitat. Nosaltres defensem la vida en totes les seves fases, des dels ancians als infants encara en gestació, des dels minusvàlids a les persones que ens necessiten, sense oblidar que lluitem per l’abolició de la pena de mort, a favor de la pau, i instaurant justícia en les relacions de treball.

FELICITACIÓ DE L'ARQUEBISBE COPRÌNCEP AL PAPA FRANCESC

En nom del Principat d'Andorra, dels seus ciutadans i Autoritats i en el meu propi, rebeu la nostra més cordial felicitació per l'elecció que el Senyor ha tingut a bé manifestar en la vostra Persona perquè, com a Bisbe de Roma, Successor de l'Apòstol Sant Pere i Pastor universal de l'Església Catòlica, dirigiu els destins del Poble de Déu en bé de la unitat i de la pau entre tots els pobles. Elevem les nostres pregàries a Jesucrist, el Bon Pastor, perquè il·lumini i beneeixi la persona de Vostra Santedat, us concedeixi la fortalesa Apostòlica per ser principi i fonament visible de la unitat en la fe i de la comunió en la caritat, i faci fructífer el vostre Pontificat, omplint-lo de les seves benediccions. El nom de Francesc que Vostra Santedat us heu imposat ens omple d'alegria perquè ens parla d'amor al Senyor crucificat i ressuscitat, amor a l'Església, amor als pobres i a tots els pobles del món. Humilment supliquem la benedicció apostòlica de Vostra Santedat per al Principat d'Andorra i per a tota la nostra Diòcesi d'Urgell. Devotíssim en el Senyor, +Joan-Enric Vives, Arquebisbe i Copríncep

SALUTACIÓ DEL PAPA FRASNCESC ALS FIDELS

"Germans i Germanes, ¡Bona nit!" "Sabeu que el deure del Conclave era donar un Bisbe a Roma. Sembla que els meus germans Cardenals l’han anat a buscar gairebé a la fi del món... Però som aquí... Us agraeixo l'acollida. La comunitat diocesana de Roma té el seu Bisbe: Gràcies i primer de tot, voldria fer una oració pel nostre Bisbe Emèrit, Benet XVI. Resem tots junts per ell, perquè el Senyor el beneeixi i la Verge el custodiï." (S'ha resat el Parenostre, l'Avemaria i el Glòria) "I ara, comencem aquest camí: bisbe i poble. Aquest camí de l'Església de Roma, que és la que presideix en la caritat totes les esglésies. Un camí de fraternitat, d'amor, de confiança entre nosaltres. Resem sempre per nosaltres: els uns pels altres. Resem per tot el món, perquè hi hagi una gran fraternitat. Us desitjo que aquest camí de l'Església, que avui comencem i en el qual m'ajudarà el meu Cardenal Vicari, aquí present, sigui fructuós per a l'evangelització d'aquesta ciutat tan bonica." "I ara voldria donar la benedicció... Però abans, abans, us demano un favor: abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que vosaltres pregueu el Senyor perquè em beneeixi: la pregària del poble, demanant la benedicció per al seu Bisbe. Fem en silenci aquesta pregària de vosaltres per mi." "Ara us dono la benedicció a vosaltres i a tothom, a tots els homes i dones de bona voluntat." "Germans i germans us deixo. Moltes gràcies per la vostra acollida. Pregueu per mi i fins aviat. Ens veurem aviat: demà vull anar a resar a la Verge, perquè custodiï tot Roma. Bona nit i que descanseu!"

NOTES SOBRE LA RENÚNCIA DEL PAPA

Qualsevol home batejat podria ser triat Papa El conclave comença als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20 — El c. 332 §2 del Codi de Dret Canònic preveu la possibilitat que el Papa renunciï. Exigeix que la renúncia sigui enterament lliure i expressada de manera formal (en la pràctica, és com dir, per escrit). — S'entén que Benet XVI hagi remarcat molt que la seva decisió ha estat lliure, sense la menor coacció. — A l'Església, sempre que algú renuncia al seu càrrec la renúncia solament és efectiva si és acceptada per qui té autoritat sobre el qual renuncia. En el cas de la renúncia del Papa el c. 332 §2 diu clarament que no es requereix que sigui acceptada per ningú. Això se sustenta que el Papa no té cap autoritat per sobre d'ell. — És possible que almenys hi hagi algun acte mitjançant el qual els cardenals es donen formalment per assabentats que el Papa renuncia (potser a través de l'anomenat "consell de cardenals" o dels anomenats "cardenals bisbes"). — Quan no hi ha Papa, per mort o renúncia, es dóna la situació coneguda com a "seu romana vacant". Benet XVI ha establert que es donarà a les 20:00 del 28 de Febrer. — Quan hi ha seu vacant, el més immediat i urgent és triar un nou Papa. — L'elecció correspon als cardenals que no hagi complert 80 anys el dia anterior a començar la seu vacant (si els compleixen després, poden votar). — Actualment hi ha una mica menys de 120 cardenals menors de 80 anys (catholic hierarchy), que és el nombre màxim d'electors indicats en les normes que regulen aquest procés (Constitució Apostòlica de Juan Pablo II Universi Dominici Gregis). — Una mica més de la meitat són europeus. — (hi ha uns 90 majors de 80 que no votaran, segons catholic hierarchy) — Hi ha 5 cardenals espanyols que podran votar: Rouco (Arq. Madrid), Mz. Sistach (Arq. Barcelona), Amigo (Arq. emèrit de Sevilla), Cañizares (Prefecte de la Congregació per al Culte Diví) i Abril (Vice Camarlenc) — Hi ha altres 5 majors de 80 que no triaran: Estepa, Carles, Álvarez, Herranz, Mz. Somalo. — La reunió dels cardenals que es té per a l'elecció del Papa es denomina conclave. — El Papa triat, sol ser un dels cardenals que voten; però en principi qualsevol home batejat de l'Església catòlica podria ser triat. — Si no fos Bisbe (els cardenals en principi ho són tots) s'hauria de consagrar com tal al més aviat possible. El Papa, també Bisbe de Roma, i cap del Col·legi Episcopal (el conjunt de tots els bisbes) ha de ser ell mateix un bisbe. — La normativa per a l'elecció del Papa estableix que el conclave comenci als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20. En aquest temps els cardenals que no estiguin a Roma han d'acudir a la ciutat (molts cardenals ocupen oficis en la Cúria Vaticana i resideixen a Roma, però molts altres són al temps bisbes en alguna diòcesi i resideixen en ella). — És d'esperar, doncs, que el conclave comenci entre el 15 i el 20 de Març de 2013. — Els cardenals s'allotgen a la Casa Santa Marta, a la ciutat del Vaticà. Està previst que no es comuniquin amb ningú de l'exterior per cap mitjà. És per preservar millor que triaran segons la seva consciència, sense influències de ningú de fora. — Per a les sessions d'elecció es reuneixen diàriament en la capella Sixtina. Fan jurament de guardar secret de tot el que esdevingui. — No s'admet que l'elecció del Papa es faci per "aclamació" (unanimitat expressada externament de manera informal sobre una persona) ni per "compromís" (designant a un nombre més reduït de cardenals per a ells triïn). — Solament s'admet per votació. — Els cardenals faran cada dia dues votacions al matí i dues a la tarda fins que una mateixa persona obtingui 2/3 dels vots dels presents. — Si al cap de tres dies ningú ha obtingut aquesta majoria, s'interromp la sèrie de votacions per un dia per poder departir entre ells, reflexionar i orar. — Seguirien noves votacions. Si a la setena segueix sense haver-hi ningú que obtingui 2/3 de vots, es repeteix el procés (pausa d'un dia i escrutinis fins a set). Si la situació segueix igual, es repeteix de nou. Si persisteix, els cardenals poden decidir una altra manera de procedir com seria votar solament a un dels dos que més vots tinguessin en l'última votació. En qualsevol cas, es requereix majoria de 2/3 (amb Juan Pablo II, arribat aquest moment, s'admetia majoria de meitat més un). — A cada votació es cremen després les paperetes. Si no ha sortit triat ningú amb la majoria requerida, es cremen amb palla humida. D'aquesta manera el fum és negre i els fidels que estan fora saben pel color del fums que surt de la xemeneia que no s'ha aconseguit l'elecció. Quan s'aconsegueix, les paperetes es cremen amb palla seca, de manera que els fidels saben que s'ha aconseguit l'elecció (habemus papam) pel color blanc del fum. — Solament en les condicions indicades es considera vàlida l'elecció. — Perquè el triat sigui el papa encara falta que accepti. El Cardenal Degà li requereix si ho fa. Si accepta, és el Papa. — Durant la seu vacant el govern de l'Església queda en mans dels cardenals. Els que estan al capdavant dels dicasteris de la Cúria Vaticana cessen en el seu càrrec. També els cardenals i bisbes assignats com a "membres" d'un dicasteri (els que voten en les decisions col·lectives) cessen en aquest càrrec. Els segon responsables i els oficials no cessen, sinó que mantenen els treballs de preparació d'assumptes i tramitacions. — Els cardenals solament han de decidir sobre assumptes realment importants i inajornables. En els altres casos, han de deixar les decisions al nou Pontífex i càrrecs de la Cúria Vaticana que ell que designi. Regeix el principi seu vacant nihil innovetur: no prendre cap decisió que alteri la situació de l'Església deixada pel Papa anterior. — Les decisions les prendria el conclave una vegada iniciat; però és molt improbable que tracti algun assumpte que o sigui l'elecció del Papa. — Durant els dies de seu vacant anteriors al conclave les decisions les prendria l'anomenada "congregació general" (tots els cardenals ja presents a Roma, inclosos els majors de 80 anys si volen participar) o la congregació particular (el Camarlenc mes tres cardenals que es van canviant en torns de tres dies). Mn. Pepe Chisvert - Rector de Sant Julià de Lòria - 13 febrer 2013 - Dimecres de Cendra

HEM CONEGUT UN PAPA LLIURE

“Tot és gràcia!” exclama el sacerdot del “Journal d’un curé de campagne” de Georges Bernanos al final de la vida, inspirant-se en Pau de Tars. Se’m clava al cor aquesta expressió quan rumio la sorprenent notícia de la renúncia del Papa Benet XVI al pontificat. Inesperada, humil i valenta, suscitadora d’interpretacions diverses, i que jo crec expressió de la llibertat d’un Papa que haurà estat un home lliure, amant i servidor de la veritat, que és l’única realitat que ens fa lliures de debò. La seva és una renúncia per amor a l’Església, per no fer nosa, per obrir camins de llibertat als qui vindran després quan descobreixin, potser, que ja no tenen forces “per exercir adequadament el ministeri” de successor de l’Apòstol Pere. Cal ser molt valent per no deixar-se afalagar i simplement mantenir la situació. Cal ser molt coratjós per pregar i discernir el que li convé a l’Església, només escoltant el seu Senyor, Jesucrist. És el que porta fent tota la vida Joseph Ratzinger des d’infant, jove estudiant, sacerdot, teòleg i assessor del Concili Vaticà II, arquebisbe de Múnic i cardenal servidor de la fe, i quan ja es preparava per a una joiosa i dolsa jubilació, fou cridat a esdevenir “servent dels servents de Déu”, com s’anomenen a si mateixos els Papes, des de Gregori el Gran. Ell ha volgut ser aquests vuit anys darrers “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Ho ha aconseguit, per més que no era fàcil seguir el gran Papa i ara beat Joan Pau II. Eren tan diferents...! Però Benet XVI ha parlat i ensenyat amb saviesa, i l’hem anat a escoltar. És un enamorat de la bellesa de l’art i de la música. Ens ha emocionat com celebrava i estimava la litúrgia. Ha clavat els seus ulls clars en els nostres i amb mirada bondadosa ens ha repetit que val la pena ser valents davant les contrarietats, que hem de valorar la fe en Déu que és el més gran do per a tota persona, sense acomodar-se al relativisme moral d’un món materialista, injust i superficial. També ha estat decidit a l’hora de netejar les immundícies de l’Església, acollint les víctimes i canviant la normativa. I sempre ha mantingut el diàleg amb tothom, amb les ideologies i els savis d’aquest món, amb els polítics i els líders religiosos, amb els membres de la Cúria i amb tots els qui s’hi acostaven. Ha estat un gran creient en Déu que ha confiat sempre en la raó, en el diàleg i en la bondat, i a prop seu era això el que es respirava. Ens ha regalat tres belles encícliques sobre l’amor, l’esperança i la veritat en la justícia, així com quatre grans exhortacions sobre l’Eucaristia, la Paraula de Déu, l’Església a l’Àfrica i l’Església a l’Orient mitjà. I serà molt conegut pels seus tres llibres sobre l’històric “Jesús de Natzaret”. Estigué molt atent a les meves explicacions sobre Andorra quan li vaig regalar el 2010 el “Manual Digest”, i s’interessà pel nostre país muntanyenc i la seva gent, tan semblants a la seva Baviera estimada. Parlà en català per primer cop a la beatificació dels preveres màrtirs d’Urgell el 2005, i saludà en català oficialment el nostre Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu. Ell signà el Concordat amb el Principat d’Andorra que assegura la figura del Copríncep episcopal per part de l’Església entre d’altres realitats ben positives. I va dedicar la basílica de la Sagrada Família de Barcelona on també hi està ben present la nostra Patrona, la M. de Déu de Meritxell. També la creu ha marcat el seu pontificat. Coneixem els casos d’abusos de menors que l’han fet plorar, de turbulències econòmiques, d’intransigències dels tradicionalistes i de filtracions de documents des del seu mateix apartament apostòlic. I segurament moltes situacions crítiques per a la pau del món, la relació amb l’Islam i la duríssima crisi econòmica i financera que avui travessa el món i que ell ha denunciat amb coratge. Sempre ha agraït que les pregàries dels catòlics l’hagin sostingut en l’exercici del seu ministeri per suportar-ho tot amb serenor i fortalesa d’esperit. Benet XVI va treure la tiara del seu escut oficial i la substituí per una simple mitra, reforçant així el seu ministeri de Bisbe de Roma i situant-lo com a Cap del Col·legi episcopal. Indicava la seva llibertat d’esperit de la qual la seva renúncia n’és un exponent més que clar. Benet XVI passarà a la història per ser un valent defensor de la Veritat enfront d’ideologies que destrueixen la vida, la família i la persona humana, amb els seus valors i dignitat. Fortament preocupat pel que ell anomenava amb insistència l’“eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara, un vertader rebuig del cristianisme”. Amb el temps la seva figura profètica i lliure encara creixerà més. Ara deixa pas, i a partir del 28 de febrer, la seu de Roma, la seu de sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe i Copríncep Diari d’Andorra, 13.2.2013

50 anys del temple parroquial remodelat i festa de St. Esteve a Andorra la Vella

El dia 26 de desembre de 2012, festa de St. Esteve protomàrtir, la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella va celebrar amb tota solemnitat el 50è aniversari de la remodelació del temple parroquial, coincidint amb la festa del seu sant Patró. Una remodelació que transformava la petita església romànica i l’ampliava transversalment amb una nova església, ben decorada i bella per a la capital del Principat. Fou beneït per Mons. Ramon Iglesias Navarri i havia estat duta a terme pel llavors Rector Mn. Lluís Pujol –traspassat- i els qui hi van poder assistir ara, el llavors Cònsol Sr. Molné, amb el constructor que l’edificà Sr. Cervós. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir una solemne Eucaristia que fou concelebrada pel Rector de la parròquia d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; pel Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; pel Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira; per tots els sacerdots diocesans i religiosos que exerceixen el seu ministeri al Principat d’Andorra i per molts dels preveres que van servir i col·laborar pastoralment a la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella. Mn. Emili Villegas, fill de la parròquia d’Andorra la Vella i ordenat ben recentment de diaca, també hi va participar. Un gran grup de fidels omplí el temple parroquial de St. Esteve i participà activament en la celebració eucarística que va comptar amb la presència de l’Hble. Sra. Maria Rosa Ferrer, Cònsol major de la parròquia i de l’Hble. Sr. Jordi Ramon Minguillon, Cònsol menor, entre altres Autoritats. A la seva homilia, Mons. Vives animà el poble fidel a viure amb intensitat l’octava de Nadal que l’Església celebra com si fos un mateix dia i exhortà a fer present el do de l’alegria, el do de l’esperança i el do de l’amor que el Naixement de l’Infant Jesús a Betlem porta, tot posant esperança i alegria allà on no n’hi hagi. L’Arquebisbe d’Urgell també glossà la figura de Sant Esteve, el primer dels màrtirs que mostra com el seguiment de l’Infant Jesús implica pels qui són creients una donació i entrega fins a donar la pròpia vida. Tot recordant els màrtirs valents dels nostres temps, Mons. Vives envià una salutació i un record fet de comunió i solidaritat a Mons. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil i català universal, que ha de romandre amagat als seus 85 anys per causa de les seves valentes i compromeses denúncies de les arbitrarietats amb què són tractats els indígenes i pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als indígenes Xavantes, i li envià el suport dels Bisbes de Catalunya, dels quals és Secretari i portaveu Mons. Vives. També l’Arquebisbe féu memòria agraïda dels 50 anys de la remodelació del temple parroquial de St. Esteve tot agraint els qui ho feren possible en aquell moment. I aportà el record de com St. Francesc d’Assís rebé la missió de Jesús de reparar la seva Església. Per Mons. Vives aquest reparar l’Església s’ha de traduir en els nostres dies per reevangelitzar, tornar a anunciar sense pors ni mandres l’Evangeli salvador de Jesús a tots, sempre unit a aquell ideal franciscà de sembrar Pau i Bé. Finalment, el Copríncep episcopal afirmà que també cal audàcia per a modernitzar el país d’Andorra, i fer-ne un país fratern, just i solidari, i posar-lo en el lloc que internacionalment li pertoca, sense complexos d’inferioritat ni tampoc amb prepotència o absurda superioritat. En finalitzar l’Eucaristia, Mn. Ramon Sàrries, Rector de la Parròquia adreçà unes paraules als presents, tot agraint ben especialment la pregària i escalf de la comunitat parroquial de fidels que com a pedres vives donen vida a la parròquia. Posteriorment els fidels van venerar una relíquia de St. Esteve que es conserva a la parròquia mentre es cantaren els goigs en honor del Sant Patró amb música del Mestre Mn. J. Maideu. L’Eucaristia fou solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra encapçalats per la seva directora, Sra. Catherine Metayer, i acompanyats a l’orgue per Mn. Jordi Miquel. El Copríncep Episcopal agraí el seu ajut per solemnitzar la celebració eucarística i volgué fer un reconeixement públic del seu treball continuat a l’hora de promoure el cant litúrgic i religiós dins el repertori habitual del Cor. (Principat d’Andorra) va celebrar amb tota solemnitat el 50è aniversari de la remodelació del temple parroquial, coincidint amb la festa del seu sant Patró. Una remodelació que transformava la petita església romànica i l’ampliava transversalment amb una nova església, ben decorada i bella per a la capital del Principat. Fou beneït per Mons. Ramon Iglesias Navarri i havia estat duta a terme pel llavors Rector Mn. Lluís Pujol –traspassat- i els qui hi van poder assistir ara, el llavors Cònsol Sr. Molné, amb el constructor que l’edificà Sr. Cervós. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir una solemne Eucaristia que fou concelebrada pel Rector de la parròquia d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; pel Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; pel Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira; per tots els sacerdots diocesans i religiosos que exerceixen el seu ministeri al Principat d’Andorra i per molts dels preveres que van servir i col·laborar pastoralment a la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella. Mn. Emili Villegas, fill de la parròquia d’Andorra la Vella i ordenat ben recentment de diaca, també hi va participar. Un gran grup de fidels omplí el temple parroquial de St. Esteve i participà activament en la celebració eucarística que va comptar amb la presència de l’Hble. Sra. Maria Rosa Ferrer, Cònsol major de la parròquia i de l’Hble. Sr. Jordi Ramon Minguillon, Cònsol menor, entre altres Autoritats. A la seva homilia, Mons. Vives animà el poble fidel a viure amb intensitat l’octava de Nadal que l’Església celebra com si fos un mateix dia i exhortà a fer present el do de l’alegria, el do de l’esperança i el do de l’amor que el Naixement de l’Infant Jesús a Betlem porta, tot posant esperança i alegria allà on no n’hi hagi. L’Arquebisbe d’Urgell també glossà la figura de Sant Esteve, el primer dels màrtirs que mostra com el seguiment de l’Infant Jesús implica pels qui són creients una donació i entrega fins a donar la pròpia vida. Tot recordant els màrtirs valents dels nostres temps, Mons. Vives envià una salutació i un record fet de comunió i solidaritat a Mons. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil i català universal, que ha de romandre amagat als seus 85 anys per causa de les seves valentes i compromeses denúncies de les arbitrarietats amb què són tractats els indígenes i pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als indígenes Xavantes, i li envià el suport dels Bisbes de Catalunya, dels quals és Secretari i portaveu Mons. Vives. També l’Arquebisbe féu memòria agraïda dels 50 anys de la remodelació del temple parroquial de St. Esteve tot agraint els qui ho feren possible en aquell moment. I aportà el record de com St. Francesc d’Assís rebé la missió de Jesús de reparar la seva Església. Per Mons. Vives aquest reparar l’Església s’ha de traduir en els nostres dies per reevangelitzar, tornar a anunciar sense pors ni mandres l’Evangeli salvador de Jesús a tots, sempre unit a aquell ideal franciscà de sembrar Pau i Bé. Finalment, el Copríncep episcopal afirmà que també cal audàcia per a modernitzar el país d’Andorra, i fer-ne un país fratern, just i solidari, i posar-lo en el lloc que internacionalment li pertoca, sense complexos d’inferioritat ni tampoc amb prepotència o absurda superioritat. En finalitzar l’Eucaristia, Mn. Ramon Sàrries, Rector de la Parròquia adreçà unes paraules als presents, tot agraint ben especialment la pregària i escalf de la comunitat parroquial de fidels que com a pedres vives donen vida a la parròquia. Posteriorment els fidels van venerar una relíquia de St. Esteve que es conserva a la parròquia mentre es cantaren els goigs en honor del Sant Patró amb música del Mestre Mn. J. Maideu. L’Eucaristia fou solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra encapçalats per la seva directora, Sra. Catherine Metayer, i acompanyats a l’orgue per Mn. Jordi Miquel. El Copríncep Episcopal agraí el seu ajut per solemnitzar la celebració eucarística i volgué fer un reconeixement públic del seu treball continuat a l’hora de promoure el cant litúrgic i religiós dins el repertori habitual del Cor.