SALUTACIÓ DEL PAPA FRASNCESC ALS FIDELS

"Germans i Germanes, ¡Bona nit!" "Sabeu que el deure del Conclave era donar un Bisbe a Roma. Sembla que els meus germans Cardenals l’han anat a buscar gairebé a la fi del món... Però som aquí... Us agraeixo l'acollida. La comunitat diocesana de Roma té el seu Bisbe: Gràcies i primer de tot, voldria fer una oració pel nostre Bisbe Emèrit, Benet XVI. Resem tots junts per ell, perquè el Senyor el beneeixi i la Verge el custodiï." (S'ha resat el Parenostre, l'Avemaria i el Glòria) "I ara, comencem aquest camí: bisbe i poble. Aquest camí de l'Església de Roma, que és la que presideix en la caritat totes les esglésies. Un camí de fraternitat, d'amor, de confiança entre nosaltres. Resem sempre per nosaltres: els uns pels altres. Resem per tot el món, perquè hi hagi una gran fraternitat. Us desitjo que aquest camí de l'Església, que avui comencem i en el qual m'ajudarà el meu Cardenal Vicari, aquí present, sigui fructuós per a l'evangelització d'aquesta ciutat tan bonica." "I ara voldria donar la benedicció... Però abans, abans, us demano un favor: abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que vosaltres pregueu el Senyor perquè em beneeixi: la pregària del poble, demanant la benedicció per al seu Bisbe. Fem en silenci aquesta pregària de vosaltres per mi." "Ara us dono la benedicció a vosaltres i a tothom, a tots els homes i dones de bona voluntat." "Germans i germans us deixo. Moltes gràcies per la vostra acollida. Pregueu per mi i fins aviat. Ens veurem aviat: demà vull anar a resar a la Verge, perquè custodiï tot Roma. Bona nit i que descanseu!"

NOTES SOBRE LA RENÚNCIA DEL PAPA

Qualsevol home batejat podria ser triat Papa El conclave comença als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20 — El c. 332 §2 del Codi de Dret Canònic preveu la possibilitat que el Papa renunciï. Exigeix que la renúncia sigui enterament lliure i expressada de manera formal (en la pràctica, és com dir, per escrit). — S'entén que Benet XVI hagi remarcat molt que la seva decisió ha estat lliure, sense la menor coacció. — A l'Església, sempre que algú renuncia al seu càrrec la renúncia solament és efectiva si és acceptada per qui té autoritat sobre el qual renuncia. En el cas de la renúncia del Papa el c. 332 §2 diu clarament que no es requereix que sigui acceptada per ningú. Això se sustenta que el Papa no té cap autoritat per sobre d'ell. — És possible que almenys hi hagi algun acte mitjançant el qual els cardenals es donen formalment per assabentats que el Papa renuncia (potser a través de l'anomenat "consell de cardenals" o dels anomenats "cardenals bisbes"). — Quan no hi ha Papa, per mort o renúncia, es dóna la situació coneguda com a "seu romana vacant". Benet XVI ha establert que es donarà a les 20:00 del 28 de Febrer. — Quan hi ha seu vacant, el més immediat i urgent és triar un nou Papa. — L'elecció correspon als cardenals que no hagi complert 80 anys el dia anterior a començar la seu vacant (si els compleixen després, poden votar). — Actualment hi ha una mica menys de 120 cardenals menors de 80 anys (catholic hierarchy), que és el nombre màxim d'electors indicats en les normes que regulen aquest procés (Constitució Apostòlica de Juan Pablo II Universi Dominici Gregis). — Una mica més de la meitat són europeus. — (hi ha uns 90 majors de 80 que no votaran, segons catholic hierarchy) — Hi ha 5 cardenals espanyols que podran votar: Rouco (Arq. Madrid), Mz. Sistach (Arq. Barcelona), Amigo (Arq. emèrit de Sevilla), Cañizares (Prefecte de la Congregació per al Culte Diví) i Abril (Vice Camarlenc) — Hi ha altres 5 majors de 80 que no triaran: Estepa, Carles, Álvarez, Herranz, Mz. Somalo. — La reunió dels cardenals que es té per a l'elecció del Papa es denomina conclave. — El Papa triat, sol ser un dels cardenals que voten; però en principi qualsevol home batejat de l'Església catòlica podria ser triat. — Si no fos Bisbe (els cardenals en principi ho són tots) s'hauria de consagrar com tal al més aviat possible. El Papa, també Bisbe de Roma, i cap del Col·legi Episcopal (el conjunt de tots els bisbes) ha de ser ell mateix un bisbe. — La normativa per a l'elecció del Papa estableix que el conclave comenci als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20. En aquest temps els cardenals que no estiguin a Roma han d'acudir a la ciutat (molts cardenals ocupen oficis en la Cúria Vaticana i resideixen a Roma, però molts altres són al temps bisbes en alguna diòcesi i resideixen en ella). — És d'esperar, doncs, que el conclave comenci entre el 15 i el 20 de Març de 2013. — Els cardenals s'allotgen a la Casa Santa Marta, a la ciutat del Vaticà. Està previst que no es comuniquin amb ningú de l'exterior per cap mitjà. És per preservar millor que triaran segons la seva consciència, sense influències de ningú de fora. — Per a les sessions d'elecció es reuneixen diàriament en la capella Sixtina. Fan jurament de guardar secret de tot el que esdevingui. — No s'admet que l'elecció del Papa es faci per "aclamació" (unanimitat expressada externament de manera informal sobre una persona) ni per "compromís" (designant a un nombre més reduït de cardenals per a ells triïn). — Solament s'admet per votació. — Els cardenals faran cada dia dues votacions al matí i dues a la tarda fins que una mateixa persona obtingui 2/3 dels vots dels presents. — Si al cap de tres dies ningú ha obtingut aquesta majoria, s'interromp la sèrie de votacions per un dia per poder departir entre ells, reflexionar i orar. — Seguirien noves votacions. Si a la setena segueix sense haver-hi ningú que obtingui 2/3 de vots, es repeteix el procés (pausa d'un dia i escrutinis fins a set). Si la situació segueix igual, es repeteix de nou. Si persisteix, els cardenals poden decidir una altra manera de procedir com seria votar solament a un dels dos que més vots tinguessin en l'última votació. En qualsevol cas, es requereix majoria de 2/3 (amb Juan Pablo II, arribat aquest moment, s'admetia majoria de meitat més un). — A cada votació es cremen després les paperetes. Si no ha sortit triat ningú amb la majoria requerida, es cremen amb palla humida. D'aquesta manera el fum és negre i els fidels que estan fora saben pel color del fums que surt de la xemeneia que no s'ha aconseguit l'elecció. Quan s'aconsegueix, les paperetes es cremen amb palla seca, de manera que els fidels saben que s'ha aconseguit l'elecció (habemus papam) pel color blanc del fum. — Solament en les condicions indicades es considera vàlida l'elecció. — Perquè el triat sigui el papa encara falta que accepti. El Cardenal Degà li requereix si ho fa. Si accepta, és el Papa. — Durant la seu vacant el govern de l'Església queda en mans dels cardenals. Els que estan al capdavant dels dicasteris de la Cúria Vaticana cessen en el seu càrrec. També els cardenals i bisbes assignats com a "membres" d'un dicasteri (els que voten en les decisions col·lectives) cessen en aquest càrrec. Els segon responsables i els oficials no cessen, sinó que mantenen els treballs de preparació d'assumptes i tramitacions. — Els cardenals solament han de decidir sobre assumptes realment importants i inajornables. En els altres casos, han de deixar les decisions al nou Pontífex i càrrecs de la Cúria Vaticana que ell que designi. Regeix el principi seu vacant nihil innovetur: no prendre cap decisió que alteri la situació de l'Església deixada pel Papa anterior. — Les decisions les prendria el conclave una vegada iniciat; però és molt improbable que tracti algun assumpte que o sigui l'elecció del Papa. — Durant els dies de seu vacant anteriors al conclave les decisions les prendria l'anomenada "congregació general" (tots els cardenals ja presents a Roma, inclosos els majors de 80 anys si volen participar) o la congregació particular (el Camarlenc mes tres cardenals que es van canviant en torns de tres dies). Mn. Pepe Chisvert - Rector de Sant Julià de Lòria - 13 febrer 2013 - Dimecres de Cendra

HEM CONEGUT UN PAPA LLIURE

“Tot és gràcia!” exclama el sacerdot del “Journal d’un curé de campagne” de Georges Bernanos al final de la vida, inspirant-se en Pau de Tars. Se’m clava al cor aquesta expressió quan rumio la sorprenent notícia de la renúncia del Papa Benet XVI al pontificat. Inesperada, humil i valenta, suscitadora d’interpretacions diverses, i que jo crec expressió de la llibertat d’un Papa que haurà estat un home lliure, amant i servidor de la veritat, que és l’única realitat que ens fa lliures de debò. La seva és una renúncia per amor a l’Església, per no fer nosa, per obrir camins de llibertat als qui vindran després quan descobreixin, potser, que ja no tenen forces “per exercir adequadament el ministeri” de successor de l’Apòstol Pere. Cal ser molt valent per no deixar-se afalagar i simplement mantenir la situació. Cal ser molt coratjós per pregar i discernir el que li convé a l’Església, només escoltant el seu Senyor, Jesucrist. És el que porta fent tota la vida Joseph Ratzinger des d’infant, jove estudiant, sacerdot, teòleg i assessor del Concili Vaticà II, arquebisbe de Múnic i cardenal servidor de la fe, i quan ja es preparava per a una joiosa i dolsa jubilació, fou cridat a esdevenir “servent dels servents de Déu”, com s’anomenen a si mateixos els Papes, des de Gregori el Gran. Ell ha volgut ser aquests vuit anys darrers “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Ho ha aconseguit, per més que no era fàcil seguir el gran Papa i ara beat Joan Pau II. Eren tan diferents...! Però Benet XVI ha parlat i ensenyat amb saviesa, i l’hem anat a escoltar. És un enamorat de la bellesa de l’art i de la música. Ens ha emocionat com celebrava i estimava la litúrgia. Ha clavat els seus ulls clars en els nostres i amb mirada bondadosa ens ha repetit que val la pena ser valents davant les contrarietats, que hem de valorar la fe en Déu que és el més gran do per a tota persona, sense acomodar-se al relativisme moral d’un món materialista, injust i superficial. També ha estat decidit a l’hora de netejar les immundícies de l’Església, acollint les víctimes i canviant la normativa. I sempre ha mantingut el diàleg amb tothom, amb les ideologies i els savis d’aquest món, amb els polítics i els líders religiosos, amb els membres de la Cúria i amb tots els qui s’hi acostaven. Ha estat un gran creient en Déu que ha confiat sempre en la raó, en el diàleg i en la bondat, i a prop seu era això el que es respirava. Ens ha regalat tres belles encícliques sobre l’amor, l’esperança i la veritat en la justícia, així com quatre grans exhortacions sobre l’Eucaristia, la Paraula de Déu, l’Església a l’Àfrica i l’Església a l’Orient mitjà. I serà molt conegut pels seus tres llibres sobre l’històric “Jesús de Natzaret”. Estigué molt atent a les meves explicacions sobre Andorra quan li vaig regalar el 2010 el “Manual Digest”, i s’interessà pel nostre país muntanyenc i la seva gent, tan semblants a la seva Baviera estimada. Parlà en català per primer cop a la beatificació dels preveres màrtirs d’Urgell el 2005, i saludà en català oficialment el nostre Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu. Ell signà el Concordat amb el Principat d’Andorra que assegura la figura del Copríncep episcopal per part de l’Església entre d’altres realitats ben positives. I va dedicar la basílica de la Sagrada Família de Barcelona on també hi està ben present la nostra Patrona, la M. de Déu de Meritxell. També la creu ha marcat el seu pontificat. Coneixem els casos d’abusos de menors que l’han fet plorar, de turbulències econòmiques, d’intransigències dels tradicionalistes i de filtracions de documents des del seu mateix apartament apostòlic. I segurament moltes situacions crítiques per a la pau del món, la relació amb l’Islam i la duríssima crisi econòmica i financera que avui travessa el món i que ell ha denunciat amb coratge. Sempre ha agraït que les pregàries dels catòlics l’hagin sostingut en l’exercici del seu ministeri per suportar-ho tot amb serenor i fortalesa d’esperit. Benet XVI va treure la tiara del seu escut oficial i la substituí per una simple mitra, reforçant així el seu ministeri de Bisbe de Roma i situant-lo com a Cap del Col·legi episcopal. Indicava la seva llibertat d’esperit de la qual la seva renúncia n’és un exponent més que clar. Benet XVI passarà a la història per ser un valent defensor de la Veritat enfront d’ideologies que destrueixen la vida, la família i la persona humana, amb els seus valors i dignitat. Fortament preocupat pel que ell anomenava amb insistència l’“eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara, un vertader rebuig del cristianisme”. Amb el temps la seva figura profètica i lliure encara creixerà més. Ara deixa pas, i a partir del 28 de febrer, la seu de Roma, la seu de sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe i Copríncep Diari d’Andorra, 13.2.2013

50 anys del temple parroquial remodelat i festa de St. Esteve a Andorra la Vella

El dia 26 de desembre de 2012, festa de St. Esteve protomàrtir, la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella va celebrar amb tota solemnitat el 50è aniversari de la remodelació del temple parroquial, coincidint amb la festa del seu sant Patró. Una remodelació que transformava la petita església romànica i l’ampliava transversalment amb una nova església, ben decorada i bella per a la capital del Principat. Fou beneït per Mons. Ramon Iglesias Navarri i havia estat duta a terme pel llavors Rector Mn. Lluís Pujol –traspassat- i els qui hi van poder assistir ara, el llavors Cònsol Sr. Molné, amb el constructor que l’edificà Sr. Cervós. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir una solemne Eucaristia que fou concelebrada pel Rector de la parròquia d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; pel Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; pel Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira; per tots els sacerdots diocesans i religiosos que exerceixen el seu ministeri al Principat d’Andorra i per molts dels preveres que van servir i col·laborar pastoralment a la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella. Mn. Emili Villegas, fill de la parròquia d’Andorra la Vella i ordenat ben recentment de diaca, també hi va participar. Un gran grup de fidels omplí el temple parroquial de St. Esteve i participà activament en la celebració eucarística que va comptar amb la presència de l’Hble. Sra. Maria Rosa Ferrer, Cònsol major de la parròquia i de l’Hble. Sr. Jordi Ramon Minguillon, Cònsol menor, entre altres Autoritats. A la seva homilia, Mons. Vives animà el poble fidel a viure amb intensitat l’octava de Nadal que l’Església celebra com si fos un mateix dia i exhortà a fer present el do de l’alegria, el do de l’esperança i el do de l’amor que el Naixement de l’Infant Jesús a Betlem porta, tot posant esperança i alegria allà on no n’hi hagi. L’Arquebisbe d’Urgell també glossà la figura de Sant Esteve, el primer dels màrtirs que mostra com el seguiment de l’Infant Jesús implica pels qui són creients una donació i entrega fins a donar la pròpia vida. Tot recordant els màrtirs valents dels nostres temps, Mons. Vives envià una salutació i un record fet de comunió i solidaritat a Mons. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil i català universal, que ha de romandre amagat als seus 85 anys per causa de les seves valentes i compromeses denúncies de les arbitrarietats amb què són tractats els indígenes i pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als indígenes Xavantes, i li envià el suport dels Bisbes de Catalunya, dels quals és Secretari i portaveu Mons. Vives. També l’Arquebisbe féu memòria agraïda dels 50 anys de la remodelació del temple parroquial de St. Esteve tot agraint els qui ho feren possible en aquell moment. I aportà el record de com St. Francesc d’Assís rebé la missió de Jesús de reparar la seva Església. Per Mons. Vives aquest reparar l’Església s’ha de traduir en els nostres dies per reevangelitzar, tornar a anunciar sense pors ni mandres l’Evangeli salvador de Jesús a tots, sempre unit a aquell ideal franciscà de sembrar Pau i Bé. Finalment, el Copríncep episcopal afirmà que també cal audàcia per a modernitzar el país d’Andorra, i fer-ne un país fratern, just i solidari, i posar-lo en el lloc que internacionalment li pertoca, sense complexos d’inferioritat ni tampoc amb prepotència o absurda superioritat. En finalitzar l’Eucaristia, Mn. Ramon Sàrries, Rector de la Parròquia adreçà unes paraules als presents, tot agraint ben especialment la pregària i escalf de la comunitat parroquial de fidels que com a pedres vives donen vida a la parròquia. Posteriorment els fidels van venerar una relíquia de St. Esteve que es conserva a la parròquia mentre es cantaren els goigs en honor del Sant Patró amb música del Mestre Mn. J. Maideu. L’Eucaristia fou solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra encapçalats per la seva directora, Sra. Catherine Metayer, i acompanyats a l’orgue per Mn. Jordi Miquel. El Copríncep Episcopal agraí el seu ajut per solemnitzar la celebració eucarística i volgué fer un reconeixement públic del seu treball continuat a l’hora de promoure el cant litúrgic i religiós dins el repertori habitual del Cor. (Principat d’Andorra) va celebrar amb tota solemnitat el 50è aniversari de la remodelació del temple parroquial, coincidint amb la festa del seu sant Patró. Una remodelació que transformava la petita església romànica i l’ampliava transversalment amb una nova església, ben decorada i bella per a la capital del Principat. Fou beneït per Mons. Ramon Iglesias Navarri i havia estat duta a terme pel llavors Rector Mn. Lluís Pujol –traspassat- i els qui hi van poder assistir ara, el llavors Cònsol Sr. Molné, amb el constructor que l’edificà Sr. Cervós. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir una solemne Eucaristia que fou concelebrada pel Rector de la parròquia d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; pel Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; pel Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira; per tots els sacerdots diocesans i religiosos que exerceixen el seu ministeri al Principat d’Andorra i per molts dels preveres que van servir i col·laborar pastoralment a la parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella. Mn. Emili Villegas, fill de la parròquia d’Andorra la Vella i ordenat ben recentment de diaca, també hi va participar. Un gran grup de fidels omplí el temple parroquial de St. Esteve i participà activament en la celebració eucarística que va comptar amb la presència de l’Hble. Sra. Maria Rosa Ferrer, Cònsol major de la parròquia i de l’Hble. Sr. Jordi Ramon Minguillon, Cònsol menor, entre altres Autoritats. A la seva homilia, Mons. Vives animà el poble fidel a viure amb intensitat l’octava de Nadal que l’Església celebra com si fos un mateix dia i exhortà a fer present el do de l’alegria, el do de l’esperança i el do de l’amor que el Naixement de l’Infant Jesús a Betlem porta, tot posant esperança i alegria allà on no n’hi hagi. L’Arquebisbe d’Urgell també glossà la figura de Sant Esteve, el primer dels màrtirs que mostra com el seguiment de l’Infant Jesús implica pels qui són creients una donació i entrega fins a donar la pròpia vida. Tot recordant els màrtirs valents dels nostres temps, Mons. Vives envià una salutació i un record fet de comunió i solidaritat a Mons. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil i català universal, que ha de romandre amagat als seus 85 anys per causa de les seves valentes i compromeses denúncies de les arbitrarietats amb què són tractats els indígenes i pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als indígenes Xavantes, i li envià el suport dels Bisbes de Catalunya, dels quals és Secretari i portaveu Mons. Vives. També l’Arquebisbe féu memòria agraïda dels 50 anys de la remodelació del temple parroquial de St. Esteve tot agraint els qui ho feren possible en aquell moment. I aportà el record de com St. Francesc d’Assís rebé la missió de Jesús de reparar la seva Església. Per Mons. Vives aquest reparar l’Església s’ha de traduir en els nostres dies per reevangelitzar, tornar a anunciar sense pors ni mandres l’Evangeli salvador de Jesús a tots, sempre unit a aquell ideal franciscà de sembrar Pau i Bé. Finalment, el Copríncep episcopal afirmà que també cal audàcia per a modernitzar el país d’Andorra, i fer-ne un país fratern, just i solidari, i posar-lo en el lloc que internacionalment li pertoca, sense complexos d’inferioritat ni tampoc amb prepotència o absurda superioritat. En finalitzar l’Eucaristia, Mn. Ramon Sàrries, Rector de la Parròquia adreçà unes paraules als presents, tot agraint ben especialment la pregària i escalf de la comunitat parroquial de fidels que com a pedres vives donen vida a la parròquia. Posteriorment els fidels van venerar una relíquia de St. Esteve que es conserva a la parròquia mentre es cantaren els goigs en honor del Sant Patró amb música del Mestre Mn. J. Maideu. L’Eucaristia fou solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra encapçalats per la seva directora, Sra. Catherine Metayer, i acompanyats a l’orgue per Mn. Jordi Miquel. El Copríncep Episcopal agraí el seu ajut per solemnitzar la celebració eucarística i volgué fer un reconeixement públic del seu treball continuat a l’hora de promoure el cant litúrgic i religiós dins el repertori habitual del Cor.

EL SENYOR ARQUEBISBE FELICITA EL NADAL

Sant Nadal ple d’esperança Benvolguts, Permeteu-me que m’apropi a tots a través dels mitjans de comunicació per desitjar-vos, ben de cor, unes santes festes de Nadal i any Nou. Visquem amb goig aquests dies de família, dies de trobaments i de records, i proposem-nos un compromís encara més fort d’amor i solidaritat amb els qui ens envolten i amb els qui més ens necessiten. Entre tots els dons que jo demano, crec que el més necessari, enguany, per a tots, és el de l’esperança. Miro de parlar-ne a tots els recessos on participo. Tenir esperança, ens obre al misteri de la nostra existència, que s’aclareix en el misteri del Fill de Déu fet realment home com nosaltres. L’ésser humà és l’únic que espera, perquè està llençat vers el futur, vers l’eternitat. I necessita l’esperança per vèncer les pors de tot el que és advers en aquest món. L’Esperança sempre està molt relacionada amb viure la fe confiada i amb estimar de forma concreta i compromesa. Tot agraint el do del Concili Vaticà II en els 50 anys del seu inici, aquestes festes desvetllen celebracions de Pau i de fraternitat. "Feliços els qui treballen per la pau!" titula el Papa el seu darrer Missatge sobre la Pau per a l'1 de gener de 2013. Ell destaca que "els que treballen per la pau són els que estimen, defensen i promouen la vida en la seva integritat". Defensa el dret a la vida i també el dret al treball, a la llibertat religiosa i al matrimoni entre home i dona, i afirma que el terrorisme, les guerres, les desigualtats socials i els fonamentalismes religiosos també representen un perill per a la pau. "La pau no és un somni, no és una utopia: la pau és possible. Els nostres ulls han de veure amb més profunditat, sota la superfície de les aparences i les manifestacions, per descobrir-hi una realitat positiva que existeix en els nostres cors, perquè tot home ha estat creat a imatge de Déu i cridat a créixer, contribuint a la construcció d'un món nou". Necessitem molta “fe/esperança/caritat” per a afrontar crisis, reptes i dificultats amb coratge, per animar-nos en el camí de la vida, per superar fracassos i desencisos, per construir el país fratern i just que necessitem, per ser més solidaris amb els qui sofreixen, per estimar a semblança de Jesús, que neix humil i pobre a Betlem. Davant Jesús que neix a Betlem, no podem oblidar ningú. Que la tendresa d’aquests dies de Nadal ens mantingui oberts a l’amor, a la joia i a la solidaritat. Us desitjo santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania, +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Visita de Nadal al Centre Penitenciari de La Comella d’Andorra la Vella

Mons. Joan-Enric Vives va presidir el 20 de desembre, una celebració eucarística preparatòria del Nadal per als interns del Centre Penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella, concelebrada per l’Arxiprest de les Valls i Delegat diocesà de pastoral penitenciària, Mn. Ramon Sàrries, i pel Secretari General Mn. David Codina, i solemnitzada amb l’acompanyament en els cants d’un grup d’alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Escola Anna Maria Janer de Santa Coloma, acompanyats per alguns dels seus professors. La visita al Centre Penitenciari es va iniciar a les cinc de la tarda, quan Mons. Vives va ser rebut primer per l’oficial de guàrdia Sr. Joan Garcia a la seva arribada, i ja a l’interior del Centre pel Director i Subdirector del Centre, Sr. Miquel Garcia i Sr. Ismael Hernando, amb els qui va poder conèixer la situació actual de la institució. Actualment, hi ha 35 interns, dels quals 4 són dones, i hi treballen 57 agents penitenciaris. Després va tenir lloc la celebració eucarística, a la qual van assistir una vintena dels interns. A l’homilia, l’Arquebisbe i Copríncep va fer referència al poder redemptor de Jesucrist que “va néixer per salvar precisament els pobres, els pecadors, els malalts... ; és per això que us demano que ens obrim al Senyor, que ens porta la força necessària per a ser millors persones i per superar les nostres faltes”. Els va recordar als assistents que tothom té la seva dignitat i que justament en circumstàncies difícils és quan es posa en valor aquesta dignitat de les persones més enllà de les circumstàncies en les quals viu. Després de la celebració, els interns van rebre un obsequi de Nadal de Càritas i van poder saludar personalment el Copríncep Episcopal.

EMILI VILLEGAS, ordenat diaca

El diumenge dia 16 de desembre, 3r. d’Advent, dit de l’alegria (Gaudete), i el dia de la festa de sant Josep Manyanet, Mn.Emili Villegas i Artacho de 26 anys, ha rebut el diaconat de mans de Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, on fou batejat sant Josep Manyanet i on el nou diaca quedarà adscrit per al servei pastoral. El temple -que estava ple de gom a gom- ha acollit una nombrosíssima representació de sacerdots de la diòcesi, de la seva família de procedència andorrana i de molts amics, que s'han desplaçat des de diferents indrets, especialment des del Principat d’Andorra per participar-hi. L’Arquebisbe ha demanat que el nou diaca sigui un testimoni del servei amorós del Fill de Déu, d’amor als pobres i de l’alegria de la fe per a tot el poble de Déu, amb una predilecció preferent pels joves. I l'ha encoratjat a viure el seu celibat, que en aquesta ordenació abraçava, com una gran donació d'amor cast i obedient, per millor servir tothom amb cor indivís i per configurar-se més estretament a Crist, Servent del Pare i Espòs de l'Església.

Concert líric a Andorra la Vella

Dins els actes que s’aniran celebrant per a commemorar els 50 anys de l’ampliació de l’església Arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella, el dia 15 de novembre va tenir lloc un Concert líric dins el temple, que va presidir l’Arquebisbe i Copríncep, amb l’Arxiprest, i que va comptar amb l’assistència de la Cònsol Major d’Andorra la Vella, i el Raonador del ciutadà, entre d’altres personalitats, així com un nombrós i entregat públic que va seguir emocionat les interpretacions. Va comptar amb l’actuació molt reeixida del tenor Sergi Giménez Carreras, i la soprano Michelle Marie Francis Cook, acompanyats al piano per la pianista Maria-Neus Devesa, els quals van interpretar, amb diversos bisos, obres de Puccini, Mozart, Schubert, Bellini, Ribas, Casals, entre d’altres.

Visita Pastoral a Canillo (5): Missa estacional al Santuari de la M. de Déu de Meritxell i confirmacions

El diumenge dia 18 de novembre, l’Arquebisbe va cloure la Santa Visita Pastoral a la Parròquia de Canillo al Principat d’Andorra amb una solemne Eucaristia al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, acompanyat pel Rector de la Parròquia i del Santuari Mn. Ramon Rosell, i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, així com el Secretari de la Visita Mn. David Codina. A l’interior de l’Eucaristia reberen el sagrament de la Confirmació 18 joves i adolescents de la Parròquia. A final de l’Eucaristia l’Hble Sr. Cònsol Major dirigí unes paraules als joves confirmats fent-los una crida a l’amor a Andorra i l’aprenentatge dels valors tradicionals que han configurat el país, amb les seves arrels cristianes. I que la fe i els valors que en dimanen, sempre els seran molt útils en la seva vida. El Sr. Arquebisbe a l’homilia els remarcà el missatge de confiança que brolla de la Paraula de Déu, en revelar-nos la fi de salvació de la història de la humanitat. Podem confiar en Aquell que té paraules de vida eterna, que mai no passaran. Les hem de conèixer, acollir i posar en pràctica. I hem d’aprendre a distingir bé els signes dels temps amb els quals Déu ens parla. I en l’Any de la fe que estem celebrant els exhortà a viure el goig de ser cristians i de donar testimoni de la seva fe. A tots els fidels amb motiu de la Visita Pastoral els exhortà a mantenir viva la fe que han rebut, a cultivar-la amb la pregària i l’Eucaristia dominical, així com a refermar la devoció a Sta. Maria de Meritxell, Patrona de tot Andorra i que els fidels de Canillo custodien amb tant d’amor des dels segles passats. També els demanà solidaritat i confiança en moments de crisi econòmica, que s’ajudin les famílies i que ens conformem amb viure amb un ritme de despesa més austera. Hem de posar per davant el ser més que no pas el tenir. Els valors cristians que hem rebut els hem de saber transmetre a les generacions futures, i valorar la família, fent sacrificis perquè es mantingui viva i atenta a la vida, als infants i als padrins. Animà tots a estimar-se de veritat com Déu ens estima, amb compassió i generositat, perquè les nostres bones obres atreguin vers la fe els qui dubten o no tenen fe, i els urgí a donar testimoniatge públic del nostre cristianisme enmig de la societat secularitzada que dissol les creences o les relativitza. Posteriorment els fou entregat el nou testament, i l’Arquebisbe departí llargament amb les famílies dels confirmats. Un dinar de germanor amb els preveres clogué aquesta Visita Pastoral.

Visita Pastoral a Canillo (4): Visita al Comú, veïnat d’Els Plans i la Vall de Ransol, Palau de gel i Casa de Colònies AINA.

Continuant amb la Visita Pastoral que l’Arquebisbe d’Urgell està realitzant a la Parròquia de Canillo, el dia 16 de novembre, el Copríncep episcopal dugué a terme la visita institucional al Comú de la Parròquia on fou rebut per l’Hble. Sr. Josep Mandicó Calvó, Cònsol major. En el Saló de Plens del Comú i amb la presència de tots els Hbles. Srs. Consellers de Comú, el Cònsol Major adreçà unes paraules de benvinguda al Copríncep episcopal, agraint-li la seva Visita Pastoral i recordant la llarga tradició històrica que uneix la parròquia de Canillo amb la figura del Copríncep episcopal. Tot seguit, el Sr. Arquebisbe pronuncià un discurs als Hbles Srs. Consellers on subratllà la importància de l’amor al País i a les seves tradicions i, en concret, a la parròquia i als veïnats de Canillo, primera de les parròquies d’Andorra en l’ordre protocol·lari. El Copríncep episcopal també valorà molt positivament la proximitat que al País andorrà es viu entre els ciutadans i les Autoritats polítiques que ajuda a viure una democràcia pròxima a les necessitats i inquietuds del poble i recordà el lema del Principat d’Andorra: virtus unita fortior com a gran principi inspirador en l’actual moment que viu el País. Mons. Vives demanà als Cònsols que en el context actual de crisi econòmica mundial sàpiguen viure la necessària contenció de la despesa tenint sempre en compte els més febles i necessitats. Finalment, el Copríncep animà a valorar i estimar les arrels cristianes del Principat d’Andorra que han forjat des de sempre la seva singularitat i idiosincràsia i agraí l’acollida i disponibilitat que ha rebut per part del Honorable Comú. En finalitzar l’acte, el Cònsol major obsequià al Copríncep episcopal amb un exemplar del llibre Nostres arrels i l’arxiver de Canillo li lliurà una reproducció del document en el qual es dóna constància de la venda per part del Comte d’Urgell al Bisbat de totes les Valls d’Andorra, per la qual cosa els bisbes d’Urgell van esdevenir Senyors d’Andorra, document on per primera vegada apareix el nom d’un canillenc: Ramon Guillem. El Comú obsequià el Copríncep amb un dinar, a Soldeu. A la tarda, Mons. Vives, acompanyat del Rector de la Parròquia, Mn. Ramon Rosell, visità el veïnat d’Els Plans i la Vall de Ransol on pogué visitar alguna de les famílies que hi viuen i compartir una estona de diàleg amb ells. Posteriorment, l’Arquebisbe es dirigí a la Casa de Colònies Aina on tingué una trobada amb tots els seus treballadors que manifestaren a l’Arquebisbe les seves inquietuds i preocupacions i valoraren el funcionament d’aquesta important obra de l’Església al Principat d’Andorra. Mons. Vives els agraí el seu treball a favor de la Institució i després d’una pregària els impartí la seva benedicció episcopal. Després examinà els llibres de comptes amb el Rector i la gestora d’Aina, la situació jurídica d’Aina i signà en els llibres parroquials. Tot seguit el Copríncep visità el Palau de Gel de Canillo on aquell cap de setmana s’hi celebrava un campionat internacional de patinatge sobre gel i tingué una trobada amb l’Hble. Sr. David Palmitjavila, Cònsol menor, el Sr. Francesc Oriol, coordinador del Palau de gel i la Sra. Roser Alcobé, tresorera. Aprofità per animar les joves participants andorranes en el Campionat de patinatge sobre gel. Finalment Mons. Vives s’adreçà a la Casa de colònies Aina on tingué un sopar diàleg amb els monitors i monitores de la casa de colònies. Els joves aprofitaren l’oportunitat per tenir un diàleg franc i sincer amb el Sr. Arquebisbe i manifestar-li les seves preguntes sobre diferents temes.