Sant Serni de Canillo


L'església actual data en la seva major part del segle XVII. D'origen romànic, aquest edifici va ser també reformat el segle XVIII. Té un campanar de torre, el més alt d'Andorra, i oberts a la nau trobem quatre altars laterals. Als peus de la nau hi ha el baptisteri; en aquest indret, a l'exterior, es poden veure les restes del basament d'uns murs que devien formar part de l'obra original romànica. També a l'exterior, vora la porta, podem admirar una pica baptismal romànica de granit.


A l'interior conserva molts elements d'interès. El més destacable d'aquests és una talla gòtica policromada del Crist Crucificat. Al retaule de l'altar major, del segle XVII, hi ressalta una imatge de Sant Jordi, a la que dedicà un poema Josep Maria de Sagarra, i Sant Galderic, patró dels pagesos; són encara més remarcables els dos plafons del segle XVI, afegits al retaule, amb escenes del martiri de Sant Serni. Als altars laterals conserva diferents retaules barrocs, un dels quals disposa de tres predel·les dedicades a Sant Jaume, ofrena dels pelegrins que anaven de França a Santiago de Compostel·la. La reixa de ferro forjat que originàriament separava el presbiteri de la nau, així com un rodet de campanes, són altres dels elements destacables. El 1968 va ser instal·lada la mesa de granit de l'altar major i unes llànties de ferro forjat, realitzades segons un disseny de César Martinell.