Aquesta és possiblement l'església més coneguda d'Andorra i, sens dubte, una de les més interessants i boniques, en gran part degut al peculiar campanar de torre de planta circular. La part més antiga del temple és la corresponent a l'absis i la nau, datable el segle IX o X. L'absis és quadrat, cobert amb volta, i s'accedeix al mateix a través de l'arc triomfal ultrapassat. El pas a la nau es fa a través d'una porta d'època romànica, amb arc de mig punt i amb un fris decoratiu de dents de serra. Davant del mur sud, en el que hi ha la porta, s'aixeca un porxo amb pilars i coberta de fusta.

Com ja s'ha dit, l'element més característic és el campanar de torre. Construït segurament el segle XII, presenta quatre pisos de finestres geminades, amb bandes i arcuacions llombardes. A la part alta podem veure uns caps esculpits i sota els arcs dels finestrals i al fris superior d'arcuacions s'aprecien encara restes de pintura mural, el què fa pensar que aquesta torre podia haver estat arrebossada i pintada.

A l'interior de l'església es conserva una petita part de les pintures murals romàniques que decoraven totalment l'absis i la paret del presbiteri, així com dues talles policromades de la mateixa època, una de la Mare de Déu del Remei i l’altra d'una santa. També s'hi poden veure les restes d'un sarcòfag i un retaule barroc dedicat a la Santa titular.