Dijous Sant Missa de la Cena del Senyor Hora Santa

CANILLO 20

Soldeu 18

ENCAMP 19'30

El Pas de la Casa 19'30

ORDINO 19'30

LA MASSANA 20'15 22

ANDORRA LA VELLA 19'30 22'15

Santa Coloma 17

Santa Maria 17

SANT JULIÀ DE LÒRIA 20 22

ESCALDES 19'30 22'30

Divendres Sant Via Crucis Celebració de la Passió Processó

CANILLO 19

ENCAMP 10 19'30

El Pas de la Casa 19'30

ORDINO 9'30 17'30 20

LA MASSANA 9 19

ANDORRA LA VELLA 9 19'30

Santa Coloma 17

Santa Maria 17

SANT JULIÀ DE LÒRIA 9 17 22

ESCALDES 9 19'30

Dissabte Sant Vetlla Pasqual

CANILLO 23

ENCAMP 22'30

El Pas de la Casa 22

ORDINO 22'30

LA MASSANA 22

ANDORRA LA VELLA 22'30

SANT JULIÀ 22'30

ESCALDES 23

Diumenge de Pasqua Misses

CANILLO 11'30

Soldeu 10

Santuari de Meritxell 12'30

ENCAMP 10'30 - 12

El Pas de la Casa 19'30

ORDINO 11 - 19'30

LA MASSANA 10 - 12

ANDORRA LA VELLA 10'30 - 12 - 19'30

Santa Coloma 10'30

Santa Maria 9 - 17

SANT JULIÀ 11'30 - 19'30

ESCALDES 11 - 12 - 13 - 19'30

Aquest és un dels dogmes que ens féu reflexionar la professora universitària Carme Borbonés. Convidada per l'Església de les Valls a donar la segona conferència quaresmal "Família cristiana, comunicació de valors de pares a fills". La doctora en pedagogia insistí en no quedar-nos en la transmissió de valors que no passen de ser una simple informació que va canviant a cada escomesa electoral. Es tracta de donar respostes als fills i a les filles!!

Des d'aquesta mirada glossà la família com l'espai insubstituïble de socialització; de conreu de l'alteritat; de l'adquisició de llenguatge. I completà amb mirada cristiana: "la família és un espai privilegiat per al descobriment del bé personal i del bé comú; és la primera responsable de l'evangelització dels fills i de les filles que es realitza més per osmosi que per sermons". I amb l'evangeli a la mà, completà: "als reptes dels fills hem de contestar amb els valors de la persona que vol igualtat i dignitat per a tothom; amb el de la justícia que exigeix respecte i fer bé la feina de cada dia i el de la pau, fruit de la justícia i de la germanor. Vivim en una societat que cada dia es tanca més en un agre individualisme fins al punt que ens manca l'aire per respirar".
La professora, directora de Càritas de Catalunya, clogué la conversa parlant de la família com a "església domèstica", és a dir, la família que segueix fidelment les petjades de Jesús i accepta la responsabilitat i el compromís solidari amb els altres com a sortida a una civilització que al cap i a la fi no cessa de fer-se preguntes. Aquesta família és en realitat i veritablement la cèl·lula bona del nostre teixit social.

Recentment, el senyor bisbe, escoltat el parer de l'Assemblea General, ha nomenat l'Agustí Font com a president de Càritas Andorrana. Substitueix en el càrrec el difunt Josep Mª Arqués.

Agustí Font és un gran coneixedor de Càritas, de la qual ja en fou president bastants anys. Ara hi torna amb noves motivacions i renovada il·lusió. Li augurem un treball reeixit en benefici dels més necessitats del país.

El diumenge, dia 9, el senyor bisbe, en un ambient de festa i joia, va ordenar dos nous sacerdots. Un d’ells, Mn. Pau Bellido, que treballa pastoral a Andorra la Vella. La catedral de la Seu d’Urgell es va omplir de gom a gom de familiars i amics dels dos nous ordenats. Prop d’un centenar de feligresos i amics de les parròquies andorranes acompanyàvem a Mn. Pau en aquest dia tan important per a ell. Seixanta sacerdots vàrem concelebrar amb el senyor bisbe en aquesta solemne festa.

Mons. Joan-Enric Vives va recordar als dos joves en la seva homilia que el seu compromís és un do, tot assenyalant “la persona humana es fa gran quan dona tot el que és i tot el que té i posa la seva llibertat en mans del Senyor”.

Mn. Pau Bellido, de moment, continuarà al servei de la parròquia d’Andorra la Vella, on celebrarà la seva Primera Missa el diumenge de Rams, dia16 de març, a 2/4 de 8 del vespre.

La Pasqua és plenitud de vida, esperança segura, amor desbordant.

La Pasqua de Jesucrist és el punt culminant de la història, és la clau per interpretar la vida i la raó de ser de totes les coses.

El cos de Jesús reposava en el sepulcre. Aquell que havia mort clavat a la creeu, ara restava a la terra. És el moment del buit i de la derrota, però també és l'hora de la major fecunditat. Podem imaginar-nos la mort cantant la seva dansa macabra. Fins a nosaltres arriben aquests cants tètrics: quantes vegades ens sentin aplastats per la llosa de la tristesa, el dolor, la desesperança i el pecat. És l'hora en que estem sepultats amb Crist.

Però el cant de la mort durà ben poc. Beneïda la matinada del tercer dia. Tot fou obra de l'Esperit de Déu que alenà amb força sobre aquell cadàver i tot s'omplí de vida i de primavera. Fou la Pasqua. De la terra en sorgí l'Home nou.

La resurrecció de Jesucrist obre el camí a tot tipus de resurrecció. La força que remogué aquella pesada llosa del sepulcre de Crist se'ns ofereix ara a tots nosaltres perquè puguem sortir dels nostres propis sepulcres. És el bàlsam per als estigmes de la mort, de la tristesa, de la por, de les malalties i envelliments. A vegades ens desanimem pensant que ni la societat ni l'Església es renoven positivament, que la injustícia senyoreja en el món, que els sistemes econòmics i financers són perversos, que la gent avui ja no creu en les utopies, que el consumisme ho materialitza tot... I, com el profeta Habacuc, ens preguntem: "Fins quan, Senyor...?"

La resposta de Déu és sempre "al tercer dia". Hi ha un dia de mort i un dia d'espera. Sempre al tercer dia ressuscitem. La resurrecció de Jesús és un sí a la vida i a totes les nostres més profundes aspiracions. Un sí a la creació sense límits. La resurrecció és el sí de Déu a la vida humana. I és un no radical a la vida entesa com absurd, com una frustració, un sense sentit.

La Pasqua és principi de vida nova. En el sepulcre hi resten les venes i sudari, imatges de l'home vell. Ara, ressuscitats, ens revestim de Jesucrist. La Pasqua se celebra cada dia. Cada dia és Pasqua.

El qui celebra la Pasqua ha de viure-la, ha de ser testimoni de resurrecció.

Que la Pasqua no sigui una festa del calendari sinó una manera de ser i de viure:

- Ja no hi ha lloc a la tristesa, Jesucrist és la nostra joia. Cal deixar-se omplir per aquesta joia inextingible. Que res ni ningú no ens la pugi prendre. És Pasqua. Que sapiguem també nosaltres somriure als germans.

- Ja no hi ha lloc per la desesperança, Jesucrist ens sosté. No faltaran problemes, fracassos i desenganys, però tot té una nova orientació: tot s'il·lumina des de la resurrecció de Jesús. És Pasqua. Siguem també nosaltres una mà estesa a qui ha caigut.

- Ja no hi ha lloc per a la soledat, Jesucrist ens acompanya. Malgrat tots t'abandonin mai te sentis sols. Fins i tot, encara que tu t'oblidis de Jesucrist, ell no s'oblida de tu. És Pasqua. Oferim la nostra amistat als altres.

- Ja no hi ha lloc al pecat, Jesucrist és la nostra justificació i la nostra santedat. Ell ha carregat tots els nostres pecats a la creu. Perquè ens estima ens perdona. És Pasqua. Que tinguem entranyes de misericòrdia i perdonen si algú ens ha ofès.

- Ja no hi ha lloc al desamor, Jesucrist ens estima. Crist ressuscitat és la victòria de l'amor. Ell ens estima encara que no ho meresquem. És Pasqua. Que siguem imatges de l'amor de Déu estimant els nostres germans.

- Ja no hi ha lloc a la mort, Jesucrist ressuscita en cadascú de nosaltres. És veritat que la mort ens rodeja: violència, fam, avortaments, malalties... Però Jesucrist ressuscitat ens ofereix llavors d'immortalitat. Amb Ell, totes les morts poden ser redimides. És Pasqua. Siguem testimonis de resurrecció.

ACTITUDS CRISTIANES EN LA VIDA

Dimarts, dia 26 de  febrer

 “La Paraula de Déu, aliment de vida cristiana”

Conèixer i pregar amb la Bíblia

Mn. Pere Ynaraja Díaz

Estudiós de la Bíblia i escriptor

Dimarts, dia 4 de març

“Família cristiana,

comunicació de valors de pares a fills”

Els pares, primers educadors dels fills, també en la fe  

 Sra. Carme Borbonés Brescó

 Professora de la universitat de Tarragona i

Directora de Càritas de Catalunya

Dimarts, dia 11 de març

“Per una mort digna”

Què volem dir quan parlem de morir amb dignitat?

  Gna. M.Pilar Nuñez-Cubero

 Dra. en Medicina i professora de Bioètica.

Religiosa de la Companyia de Maria   

Hora:  2/4 de 10 del vespre

Lloc: Casa de l’Església. Santa Maria del Fener. Andorra la Vella

El passat dia 6 d’aquest mes de febrer, dimecres de cendra, amb la benedicció i imposició de les cendres, començàvem el temps litúrgic de la Quaresma, per preparar-nos a celebrar i viure la Pasqua de Jesucrist, que enguany celebrarem el dia 23 de març.

El temps quaresmal ens estimula a redescubrir la misericòrdia de Déu perquè esdevinguem més misericordiosos envers els germans. Per aquest procés de  renovació interior,  l’Església  ens proposa: la pregària, el dejuni i l’almoina. Personalment hi afegiria que aquests elements, de viure’ls profundament, ens portaran a saber perdonar i a ser misericordiosos amb els nostres germans.

Tenint molt present el missatge de la Quaresma d’enguany, del Papa Benet XVI, intentaré dir-vos quelcom relatiu a l’almoina penitencial. Certament que l’almoina serveix per ajudar als nostres germans pobres i necessitats; però a la vegada és un exercici ascètic que ens serveix per alliberar-nos de tenir el cor apegat als béns materials. La paraula de Déu ens diu que no podem servir Déu i el diner (Lc l6, l3) i també aquesta mateixa Paraula ens recorda que l’amor al diner és una idolatria.

Ajudar els pobres, compartint els nostres béns materials, a més de servir per purificar-nos interiorment, és un gest de comunió eclesial; sense oblidar que, procedir d’aital manera, es comportar-se con feien els cristians de la primera hora (Cor 8,9; Rm 15, 25-27). No oblidem que som administradors dels béns d’aquest món, no pas propietaris en sentit estricte. El Senyor ens crida en ser un mitjà per ajudar a tots els homes, especialment als més pobres i necessitats. Ajudar aquests és un deure de justícia abans que un acte de caritat, ens recorda el Papa Benet. Som cristians i en conseqüència hem de viure d’acord amb aquesta realitat concreta.

Una altra característica de l’almoina cristiana i penitencial és que s’ha de fer en el secret. Jesús ens ho diu en l’Evangeli: "Tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà" (Mt 6, 3-4).  El Papa posa de manifest, referent a això que acabem de dir, "que la finalitat d’una bona acció no ha de ser altra que buscar la glòria de Déu i el veritable bé dels germans". De no actuar així, de  fer-ho per cridar l’atenció i per buscar l’aplaudiment dels homes, no actuem en cristià i ja tenim la recompensa, que dit sigui de pas, és ben minsa per no dir nul·la.

No podem pas oblidar que la paraula de Déu ens ensenya que hi ha més joia en donar que en rebre (Ac  20, 35). Hem estat creats no per a nosaltres mateixos, sinó per a Déu i per als nostres germans (II Cor 5, 15). Cada vegada que compartim els nostres béns amb els germans necessitats, per amor de Déu, experimentem que la plenitud de vida ve de l´amor i tot en torna com a benedicció en forma de pau, de satisfacció interior i de joia.

Us he brindat unes breus idees relatives a l’almoina quaresmal i penitencial. Procurem fer-les vida i no separar-ho del dejuni i de la pregària. Tot plegat ens té de portar a l’autèntica conversió, que és un do de Déu, i que farà possible la vivència cristiana de la Santa Pasqua de Jesucrist.

                                                                   Mn. Jaume Vila i Serra, rector de La Massana