El passat dia 9 d'octubre, moria Mn. Roc Pallarés Andorrà. Fou rector d'Ordino durant 51 anys i ara hi residia com a jubilat. També havia servit la parròquia de La Massana durant 28 anys.

Uns problemes respiratoris motivaren el seu ingrés a l'hospital  Ntra. Srta. de Meritxell d'Andorra, als darrers dies de setembre. El seu estat de salut va deteriorar-.se progressivament fins al seu traspàs definitiu.

La litúrgia exequial va celebrar-se el dijous, dia 11, a la tarda, a l'església parroquial d'Ordino, on ell havia exercit el seu ministeri sacerdotal. Presidí la cerimònia el Sr. Bisbe Mons. Joan Enric Vives i Sicília i varen concelebrar una quarantena de sacerdots. En l'homilia el Sr. Bisbe va glossar l'arrelament de Mn. Roc a la vida d'Ordino, fent-se un més de la parròquia, a la qual serví amb dedicació i fidelitat.

Una multitudinària representació dels fidels de la parròquia, presidida per l'Honorable Comú, així com representació del Comú de La Massana es congregà al temple per retre el darrer homenatge a Mn. Roc i agraïr-li els anys de servei a la comunitat.

Mn. Roc, al cel sigui.  

El proper dissabte, dia 8 de setembre, el nostre Principat celebra la seva Diada Nacional, en ocasió de la festivitat de la Patrona, la Verge de Meritxell. Tots els andorrans i andorranes som convidats a pujar al santuari de la nostra Mare i pregar-li pel nostre país, les nostres autoritats i institucions, les famílies, escoles i per tots els ciutadans.

Els actes programats són:

 

Divendres, dia 7, VETLLA DE SANTA MARIA

A les 21 hores: Processó de torxes amb el rés del sant rosari, des del monument dels Pareatges fins a l'església del Santuari, recorrent els jardins i la capella "Meritxell, memòria". Celebració de l'Eucaristia, presidida per Mn Ramon Sàrries, arxiprest de l'Església de les Valls. Inauguració de l'exposició "FA 25 ANYS., MERITXELL EN LA MIRADA DELS ARTISTES D'ANDORRA", pels Hbles. Cònsols i Membres del Comú de la parròquia de Canillo i pel Rvd Arxiprest. Piscolabis de germanor ofert pel Comú de Canillo i per AINA  a tots els pelegrins al claustre gran del santuari.

  

Dissabte, dia 8 de setembre. SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL.

A les 7 hores: Obertura de les portes del Santuari.

A les 7'30 hores: MISSA DE L'AURORA, concelebrada pels rectors d'Encamp i de Canillo i solemnitzada pel cor encampadà.

A les 9 hores: MISSA JOVE, celebrada pel P. Xavier Brines, director del col·legi Sant Ermengol i animada pels colonistes d'AINA i de Castellnou. A la sortida, esmorzar de germanor a la Borda de Meritxell, ofert pel Comú i AINA a tots els joves pelegrins.

A les 11 hores: MISSA CONCELEBRADA per tots els sacerdots de l'Església de les Valls i presidida per l'arquebisbe Mons. JOAN MART� I ALANIS, amb asistència de les autoritats, cantada pel Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra. L'himne andorrà i la veneració de la Verge de Meritxell amb el cant dels Goigs clouran la Missa Major de la Festa Nacional.

A les 12 hores: Ballada de sardanes al claustre gran del Santuari.

A les 18 hores: Concert de Meritxell a càrrec del Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra, sota la direcció de C. Metayer.

A les 19 hores: MISSA VESPERTINA, celebrada pel rector de Canillo i capellà del Santuari i solemnitzada per l'organista de Canillo, Jordi Alcobé.

A les 24 hores: es tanquen les portes de l'església del Santuari.

 

Dimarts, dia 11. Pelegrinatge de la Gent Gran en ocasió de la Festa Magna.

A les 12 hores: MISSA amb ofrenes, poemes i pregàries de les llars de jubilats i associacions de la Gent Gran a la Mare de Déu de Meritxell.

 

El proper dissabte, dia 17, a 2/4 de 6, les 5’30 de la tarda, s’inaugurarà una exposició missional al segon  pis de la Casa de l’Església del Fener.

Presenta l’exposició el P. Antoni Calvera, combonià,  director del Museu Africà de Barcelona. Aquesta exposició restarà oberta fins al dia 27, i podrà visitar-se en horaris de matí i tarda (de 10 a 13 i de 16 a 18).

En l’exposició hi haurà una parada de venda d’artesania africana, pels qui hi estiguin interessats.

ACTITUDS CRISTIANES EN LA VIDA

 

Dimarts, dia 6 de  març

“La força de l’univers  en un univers líquidâ€?

Cridats a estimar. La vocació del cristià en el món

Dr. Francesc Torralba

Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i

Director de la Càtedra de Pensament cristià d’Urgell

 

 

Dimarts, dia 20 de març

“La pregària de lloança i adoració�

Srs. Pau Tarruell i Carmina Mas

Matrimoni, pares de cinc fills i

membres del grup de música i animació “Bufanúvols�

 

 

Dimarts, dia 27 de març

“Les Missions: testimoniar la pròpia fe�

P. Antoni Calvera Pi

Missioner combonià

 

 

Hora:  2/4 de 10 del vespre

Lloc:  Casa de l’Església.

           Santa Maria del Fener.  Andorra la Vella

 

 

 

Càritas Andorrana va organitzar pels dies 1 i 2 de febrer les Jornades de Formació. Convidà la Dra. Begoña Román, de la Universitat de Barcelona. Articulà la seva conferencia en set punts.

 

1. DISTINCIÓ ENTRE ÈTICA I MORAL.

Moral ve del llatí “mos� i vol dir hàbit, costum. És: l’adhesió voluntària a unes normes i valors que ens ajuden a jutjar els comportaments com a correctes o incorrectes. La pregunta estrictament moral és: Què he de fer?

Ètica és la reflexió crítico-racional de qualsevol objecte. La pregunta estrictament ètica és: Per què ho he de fer?

En un món plural on hi ha diferents opcions morals, hem de preguntar-nos si totes són bones?

 

2. DISTINCIÓ ENTRE PLURALISME DE VALORS I RELATIVIS-ME

Pluralisme: teoria ètica que afirma que existeixen moltes opcions morals encara que no totes són vàlides. Ni les vàlides tenen igual valor.

El relativisme de valors significa que tot és relatiu a les cultures. No hi ha cap criteri ètic, universal, des d’on comparar les cultures.

Entre el pluralisme i el relativisme només serà possible l’entesa quan tots dos dialoguen. Diàleg és l’art de buscar la veritat. Considerar l’altre i les seves raons.

 

3. PER QUÈ PARLEM D’APRENDRE.

Perquè les circumstàncies de la nostra vida han canviat:  Hi ha canvis de valors. Ara treballem en categories globals quan estàvem acostumats a treballar en categories locals.

Ara hem descobert que la darrera autoritat moral és un  mateix, fins i tot per al creient.

Això implica una educació moral que no hem fet.

 

4. REIVINDICACIÓ D’UNA ÈTICA MÉS HUMANA, MÉS HUMIL...

L’educació ètica té com a primer pas assumir que l’angoixa és el primer símptoma de la llibertat. En èpoques de canvis de valors com la nostra hem d’assumir que és angoixant prendre decisions. Tot això implica una maduresa i una capacitat de la persona que es planteja les qüestions ètiques que genera angoixa.

 

5. REIVINDICACIÓ D’UNA ÈTICA DE RESPONSABILITATS

Hem d’assumir que ens cal respondre de les nostres decisions pensant que algunes poden ser equivocades. Així parlem de. Pot ser:

a) retroactiva: qui la fa la paga. I haurà de reparar-ho.

b) proactiva: aprendre del que ha passat (errors, omissions, encerts...)

 

6. IMPORTÀNCIA D’ASSUMIR QUE SOLS NO HO PODEM FER.

Tot sols això no ho podem fer. A pensar s’aprèn escotant els pensaments dels altres, contrastant opinions i només en un  tercer moment podem decidir. Per tot això, necessitem recuperar els teixits associatius. És l’hora de l’associacionisme social.

 

7. PROTOCOL PER A PRENDRE DECISIONS

Apuntem diversos passos:

1. Anàlisi de la realitat. Quin és el problema? A qui afecta aquest problema?

2. Anem a decidir. Analitzada la situació fem una proposta d’intervenció. Podríem dir que és la tesi.

3. L’antítesi. Cridar un interlocutor vàlid, amb una mirada des de fora amb l’objectiu de millorar la proposta.

4. La síntesi entre el que jo penso i el que m’ha aportat l’interlocutor vàlid. La pedagogia de les expectatives: què es pot esperar i què no es pot esperar d’una proposta.

5. L’acció. Saber delegar responsabilitats. Saber quí ho farà, quan, amb qui, i amb quins mitjans (amb quin pressupost)

6. Seguiment de com estan funcionant les coses. A vegades cal fer rectificacions sense esperar al final.

7. La memòria històrica. És bo deixar escrites les coses. No cal tornar a començar sempre de zero. Que la persona que vingui trobi argumentat perquè s’han  fet unes coses i no unes altres.

 

La conferenciant ha intentat parlar dels recursos morals que costa d’adquirir i que un  cop els tenim s’han de regenerar. Però contràriament al que passa amb els recursos econòmics o ecològics, d’aquests quants més en fas servir menys en tens, però de recursos morals quants més en fas servir més en tens.

 

 

 

En el marc de la Campanya d'enguany, Mans Unides ha organitzat una exposició dels 25 anys d'activitat a Andorra.

Vol ser una mostra de les diverses campanyes fetes al llarg d'aquest temps, amb la presentació dels objectius que s'han promogut.

És una manera visual de sensibilitzar-nos davant el problema de la fam en el món i de com  nosaltres podem col·laborar en superar-lo.

L'exposició es troba a l'entrada del Centre Cultural La Llacuna, d'Andorra la Vella, del 13 de febrer al 9 de març. 

Juntament am b l'oració i l'almoina, el dejuni i l'abstinència són pràctiques comuns que l'Església recomana pel temps de Quaresma.

Dejuni: Una menjada al dia, generalment a l'hora de dinar. Pot acompanyar-se amb un  frugal sopar. Es clar que el dejuni corporal demana anar acompanyat d'una recta actitud del cor. (Són dies de dejuni el dimecres de cendra i el divendres sant).

Abstinència de carn i de tots els derivats de la carn. Hi ha una altra abstinència més important: la de tot el que ens impideix seguir Jesucrist amb fidelitat i estimar més els germans. (Són dies d'abstinència el dimecres de cendra i tots els divendres de Quaresma)  

El proper dimecres, dia 21 de febrer, és dimecres de cendra.  Comença el temps de Quaresma, que ens portarà fins a la Pasqua, la celebració del misteri de la mort i resurrrecció de Jesús.

Proposem viure la Quaresma com un pelegrinatge a l'encontre de Jesús, font de misericòrdia i dels nostres germans Que durant aquesta Quaresma creixem en misericòrdia. L'Església ens proposa, pel temps de Quaresma, exercitar-nos més en:

. L'oració, per estimar més i millor. (Que cada dia trobem un temps per la nostra pregària personal)

. El dejuni per despullar-nos de tot el que ens sobra i omplir-nos de caritat. (Dejunar,  no solament de menjar, sinó de tot el que ens separa dels germans)

. L'abstinència, que ens allibeiri dels nostres capricis i despeses supèrflues. (Cadascú hauria de trobar de què abstenir-se per a vèncer l'egoisme, l'orgull, l'autosuficiència... )

. L'almoina: per ajudar els necessitats. No solament donem d'allò que ens sobra, sinó del que en justícia també correspon als altres. (L'almoina penitencial hauriem de recollir el fruit del que cadascú ens hem abstingut, en bé dels necessitats)  

. Els sagraments que ens ajudaran a acostar-nos més a Jesucrist i a sentir-nos més membres de l'Església. (Fem l'esforç de participar en l'Eucaristia cada diumenge i en la Penitència en acabar la Quaresma)

. El Via Crucis perquè aprenguem i contemplem el camí de Jesús vers la creu salvadora. (La pràctica pietosa del Via Crucis es fa tots els divendres de Quaresma). 

El cap de setmana dels dies 14-15 d'octubre, ha tingut lloc la segona part de l'agermanament entre els santuaris de Meritxell i el de Sabart, a Tarascon sur l'Ariège.

El primer moment fou el mes de maig passat quan una nombrosa representació de fidels de Sabart varen portar una imatge de la Verge de la Victòria al nostre santuari de Meritxell.

Ara hem estat els andorrans els qui hem portat la nostra imatge de la Marededéu de Meritxell al santuari de Sabart.

La representació andorrana ha estat presidida pel Bisbe Copríncep, el Síndic General, la Ministra de Joventut, el Cònsul de Canillo, l'embaixadora d'Andorra a París, el capellà del santuari de Meritxell i diversos consellers. Prop de 250 fidels, amb set sacerdots, formaven el gruix de pelegrins.

Els actes varen començar el dissabte al vespre, amb una concentració de més d'un centenar de joves de l'Ariège i una vintena d'Andorra. El bisbe Copríncep presidí una celebració amb cants i pregàries, a la qual s'uniren els fidels de la parròquia de Tarascon i en processó, amb torxes a les mans, portaren les imatges de la Verge de la Victòria i la de Fàtima fins al santuari de Sabart. Allí acabà la celebració amb una llarga adoració al Santíssim Sagrament.

L'acte central ha estat la tarda del diumenge. Prop d'un miler de fidels s'aplegaren a Sabart, desbordant absolutament la capacitat del petit santuari. S'ha celebrat l'Eucaristia presidida pels bisbes de Pamiers i el d'Urgell i concelebrada per 25 sacerdots. Han participat les autoritats andorranes juntament amb el Prefet de l'Ariège, el Maire de Tarascon i diverses autoritats civils i militars locals i regionals. Durant la celebració Mn. Ramon Rossell, capellà de Meritxell, ha fet ofrena de la Marededéu de Meritxell a la comunitat cristiana de Sabart.

Acabada la celebració s'ha ofert un vi d'honor i cants i danses regionals a l'explanada davant el santuari.

El nostre país, tant pels fidels que hi ha anat com per les autoritats que els han presidit, ha respost amplament a les expectatives despertades per aquest esdeveniment en els ambients socials i religiosos de l'Ariège. S'ha avançat un pas més en l'agermanament entre l'Andorra i l'Ariège.

El dia 15 d'octubre d'aquest any 2006, segellarem l'agermanament de les Marededéus de Meritxell i Sabart.

Després d'haver entronitzat la Mare de Déu de la Victòria de Sabart al santuari de Meritxell, el maig passat, ara portarem la nostra Mare de Déu de Meritxell al santuari de Sabart, a Tarascon, l'Ariège.

Agermanarem els dos santuaris i, amb ells, els nostres dos pobles.

En principi sortiran dos autocars, a les 8 del matí del dia 15, un de Sant Julià i l'altre d'Ordino, per recollir els fidels que vulguin acompanyar-nos. Ens trobarem a les diferents partades del servei interurbà.

Les persones interessades o que vulguin rebre més informació, poden posar-se en contacte amb el mossèn de la parròquia.