El senyor bisbe, Mons. Joan Enric Vives visitarà pastoralment la parròquia d'Encamp els dies 30 d'abril al 5 de maig.

El actes que inclou aquesta visita són:

Diumenge, 30 d'abril

11'30 h. Salutació dels Honorables Cònsols

12 h. Missa i Confirmació a Santa Eulàlia

19'30 h. Missa i Confirmació al Pas de la Casa

 

Dilluns, dia 1 de maig

12 h. Aplec de Sant Jaume dels Cortals

14 h. Dinar popular

17 h. Retorn: + visita a l'oratori de la Verge de l'Ecologia

                       + visita als malalts de la parròquia

                       + visita a la capella de Sant Miquel

                       + visita al Museu etnogràfic: Casa Cristo

20 h. Recepció de visites privades.

 

Dimarts, dia 2 de maig

10 h. Visita a les escoles espanyola i francesa

12 h. Visita a la Mare de Déu de l'Oratori i Sant Romà de   les  Bons

15 h. Visita a les escoles andorrana i francesa del Pas de la Casa.

18 h. Trobada parroquial i celebració de l'Eucaristia a Santa Eulàlia.

 

Dijous, dia 4 de maig 

11 h. Visita al Comú

13 h. Dinar amb les autoritats de la parròquia

 

Divendres. dia 5 de maig

10 h. Visita a l'escola andorrana d'Encamp

12 h. Visita a Vila i a la capella de Sant Romà

12'30 h. Visita al cementiri i pregària pels difunts a la capella de Sant Marc i Santa Maria

16 h. Visites al Casal del Poble, al Centre Cultural de la Valireta i al Museu de l'Automòbil 

HORARIS DE LES CELEBRACIONS DE SETMANA SANTA

 

Diumenge de Rams.                     Benedicció dels rams                    Misses

CANILLO                                              11'30

   Soldeu                                                  10

  Santuari de Meritxell                              12'30

ENCAMP                                               10'30  i  12

   El Pas de la Casa                                  19'30

ORDINO                                                11                                               19'30

LA MASSANA                                      12                                                10

ANDORRA LA VELLA                         11'30                                       8 -19'30

   Santa Coloma                                       10'30

   Santa Maria                                          17                                                  9

SANT JULIÀ DE LÃ’RIA                       11                                           8'30 - 19'30                                  

ESCALDES                                            11'45                                      8 - 11 - 12 - 13 - 19'30

 

Dijous Sant                                  Missa de la Cena del Senyor                Hora Santa

CANILLO                                                20

   Soldeu                                                   18

ENCAMP                                                19'30

   El Pas de la Casa                                   19'30

ORDINO                                                 19'30

LA MASSANA                                       20'15                                                    22

ANDORRA LA VELLA                         19'30                                                     22'15

   Santa Coloma                                       17

   Santa Maria                                          17

SANT JULIÀ DE LÃ’RIA                       20                                                          22

ESCALDES                                           19'30                                                      22'30

 

Divendres Sant                               Via Crucis       Celebració de la Passió    Processó

CANILLO                                                                            19

ENCAMP                                               10                         19'30

   El Pas de la Casa                                                               19'30

ORDINO                                                  9'30                    17'30                          20

LA MASSANA                                        9                         19

ANDORRA LA VELLA                          9                          19'30

   Santa Coloma                                                                    17

   Santa Maria                                                                       17

SANT JULIÀ DE LÃ’RIA                        9                          17                               22

ESCALDES                                            9                           19'30

 

Dissabte Sant                                Vetlla Pasqual

CANILLO                                             23

ENCAMP                                             22'30

   El Pas de la Casa                                22

ORDINO                                              22'30

LA MASSANA                                    22

ANDORRA LA VELLA                       22'30

SANT JULIÀ                                       23

ESCALDES                                         23

 

Diumenge de Pasqua                    Misses

CANILLO                                           11'30

   Soldeu                                               10

   Santuari de Meritxell                          12'30

ENCAMP                                            10'30 - 12

   El Pas de la Casa                               19'30

ORDINO                                             11      -  19'30

LA MASSANA                                   10      -  12

ANDORRA LA VELLA                      10'30 -  12      -  19'30

   Santa Coloma                                    10'30

   Santa Maria                                         9      -  17

SANT JULIÀ                                       11'30 -  19'30

ESCALDES                                          11     -  12     -   13  -  19'30

 

 

 

 

ESGLÉSIA, QUÈ EN DIUS DE LA DIGNITAT HUMANA?

                                     

Aquest és el títol de la primera de les Conferències Quaresmals d’enguany, donada pel Dr. Arcadi Oliveres,  el dimarts, dia 21. Presentem un  resum de la xerrada:

 

On és vulnerada la dignitat de la persona humana?

Diversos informes d’organismes mundials ens parlen de com n’és d’elevat el nombre violacions a la dignitat. El conferenciant cita l’Informe de la Fao, el de l’Organització del Treball, el d’Unicef i, finalment un d’ONU-SIDA sobre els afectats per aquesta malaltia. Els problemes de la fam, el laboral, de l’habitatge, de la salut... han estat estudiats des de les dades d’aquests informes.

En la recerca de raons per les quals es produeixen aquests problemes, el conferenciant comentà els mecanismes econòmics i socials que ho provoquen:

1. Comerç internacional.. Gairebé sempre és un tràfic comercial injust, conseqüència de la globalització.

2. Les companyies multinacionals que compren dirigents polítics de països del Tercer Món i exploten la riquesa d’aquells països..

3. El deute extern. Generalment els països del Tercer Món no s’han endeutat perquè siguin pobres sinó per una gestió utilitarista dels recursos per part de les autoritats, amb el consentiment de les potències mundials.

4. Pagament de les matèries primeres que produeixen els països de Tercer Món a uns preus ínfims.

Així les coses, per fugir d’aquesta situació penosa, emigren cap  a Europa o Nordamèrica.  Molts hi deixen la vida en l’intent. Però els qui hi arriben tenen la vida assegurada. L’emigració porta riques econòmica: omplen la fuga laboral i fan les feines que ningú vol fer. A més, aporten una notable riquesa cultural i en la diversitat es van configurant les diverses cultures.

El conferenciant destinà part del seu temps per raonar que aquest problema té solucions. Caldrà caminar vers l’equilibri: redistribuir la riquesa renunciant a part del que ens sobra perquè els altres també en tinguin. A dos nivells:

. Públic: que hi hagi més organitzacions que promoguin una justa distribució dels bens del món.

. El compromís personal: reduir el nostre  consum de bens de tots (aigua, aliments, roba..). Arribar a un consum responsable.

 

 

LA LAÃ?CITAT ARA

 

Aquest és el títol de la segona conferència, donada pel Dr. Joan Peytavi Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà. Pensador i ciutadà d’un Estat que es vol laic, ha estat una veu autoritzada sobre el tema.

 

La conferència ha tingut dues parts:

1.Mirada retrospectiva per cercar d’on ve la laïcitat: els moviments de l’edat mitjana que pretenien desposseir el Papat del seu poder el Papat; la voluntat de lliure pensament que es desenvolupa forta durant el segle de la Il·lustració i que té el punt clau amb la revolució francesa del 1789; durant el s. XIX es va desenvolupant aquest embrió ideològic, per prendre cos amb la Tercera República. La formulació del concepte filosòfic arriba amb la llei del 9 de novembre de 1905, en la qual la laïcitat es defineix com una norma de vida.  Procedeix de dos orígens:

- el polític, la secularització del poder polític

- el filosòfic: els pensadors reivindiquen el dret a la crítica, reclamen el dret a la consciència per escollir la seva creença.

Algunes de les conseqüències pràctiques d’aquesta llei del 1905:

- la centralitat de l’Estat;

. l’exclusió de l’Església i dels seus símbols en els espais públics; 

. la diferenciació entre lleis religioses i civils;

. l’acceptació pràctica del divorci, l’avortament...

2. En la segona part ha remarcat les implicacions de la laïcitat avui:

. És una protecció contra el que s’anomena el dogma o el pensament únic. Un  instrument contra el fanatisme. L’estat aspira a la universalitat.

. Es veu com a protectora de l’individu contra la comunitat. L’Estat ofereix drets individuals, la persona, la família contra el grup. 

El debat de la laïcitat s’ha reobert ara amb l’arribada i la presència de l’emigració de l’Islam. Malgrat no sigui una religió tradicional als nostres ambients, és equiparable a les altres religions. Les religions cristianes (catòlica, protestant, anglicana, calvinista...) estan acostumades ja al diàleg i la convivència amb la societat laica occidental. No pas així l’Islam. El debat és actual i cru. Les responsabilitats són grans perquè cal decidir ara les respostes pel futur. 

 

 

PASQUA: FESTA DE LA VIDA

 

Els cristians estem de festa major: és LA PASQUA: CRIST VIU!; estem ‘de pasqua’, plens de joia. Com és la festa principal cristiana l’hem preparada al llarg dels 40 dies de la quaresma i la celebrem durant 50 dies, com si fos un sol dia. Aquest temps és el més important i significatiu de la fe i la vida cristiana. És una llàstima que molts cristians dediquen més intensitat a la preparació de la pasqua que a la seva celebració; si celebréssim més la festa joiosa de la pasqua no es donaria tant la imatge de cristians  tristos, centrats en la mort i obsessionats pel pecat. La Pasqua és el triomf de la Vida sobre el pecat i la mort, que ja no tenen la última paraula; el triomf de Jesús és també el nostre triomf.

 

La resurrecció de Jesús es fa evident en la fe; els deixebles i nosaltres necessitem signes que certifiquin l’esdeveniment de la resurrecció; aquests signes no són fets científicament evidents, però són senyals, que engendren la certesa moral de la fe, i per entendre’ls és necessària la llum de la fe. Els apòstols no van veure Jesús quan va

ressuscitar, sinó que el van veure amb els ulls oberts de la fe.

Els signes que trobem en els relats de la resurrecció i que va portar als apòstols a la certesa que Jesús és viu són: el sepulcre buit, les aparicions, acompanyades de la llum de l’Esperit Sant que obre els ulls dels seus cors i els fa ‘veure-creure’ al Jesús gloriós. A aquests cal afegir: la constitució d’una comunitat de pregària i d’eucaristia, on ressona la predicació dels apòstols, inici de la tradició apostòlica, que omplirà la història de l’Església. Sense la Resurrecció de Jesús no existiria l’Església, ni els diumenges, ni cap sagrament, ni el Nou Testament, ni el nou manament de l’Amor.

 

La primera afirmació dels apòstols sobre la resurrecció és: Jesús és viu i, pel seu Esperit, està present en nosaltres.

Jesús és present en l’eucaristia; però la seva presència és molt més universal i radical: és present en la seva Església en tot moment, quan es congrega per pregar i per als sagraments, quan proclama la Paraula de Déu, quan predica i en dóna testimoni. Totes aquestes presències són ‘reals’; en realitat es tracta d’una única presència del Crist gloriós i ressuscitat.

 

¿Per què ens costa tant viure la joia de la Pasqua? Tenim un missatge ben joiós i ple d’optimisme realista, però ens costa fer-ho visible. Molts pensen que viure la vida en plenitud i alegria no és gaire compatible amb la vida cristiana. A vegades hi ha cristians que tenen creences religioses, però que no estan ben arrelades en el Crist que a la creu ha donat la seva vida per amor i que ara està viu. Jesús ha ressuscitat i té sentit la nostra vida, malgrat les creus que patim. Si el Crist no hagués ressuscitat la nostra fe seria buida i seríem els més desgraciats del món, diu St. Pau; però no, CRIST HA RESSUSCITAT I VIU!

 

Els cristians som signes clars de la presència del Ressuscitat quan:

§      vivim amb alegria enmig de les dificultats i treballem amb il·lusió per un món millor;

§      som solidaris i atents a les persones que pateixen o passem dificultats;

§      som persones de pau, obertes, acollidores dels altres malgrat les diferències;

§      treballem per la justícia i pels drets de totes les persones sense diferències;

§      som persones que perdonen i faciliten la reconciliació entre individus, grups, pobles;

§      ens aixequem quan hem caigut, superem les rutines i pessimismes de la vida;

§      vivim amb fe i esperança la nostra fe en les eucaristies dominicals de la comunitat cristiana. Els deixebles reconegueren a Jesús ‘al partir’ el pa’, i nosaltres necessitem  l’eucaristia per trobar Jesús i viure el seu missatge de pau, justícia, fraternitat i amor.

 

 

Dimarts, dia 21 de març

ESGLÉSIA, QUÈ EN DIUS DE LA DIGNITAT HUMANA?

Presentació del Compendi de Doctrina Social de l'Església.

A càrrec del Dr. Arcadi Oliveres Boadella, proefessor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i President de Justícia i Pau.

 

Dimarts, dia 28 de març

LA LAÃ?CITAT ARA: DEBAT ACTUAL, MODA REAL, CONTEXT DE FUTUR.

A càrrec del Dr. Joan Peytavi Deixona, professor a la Universitat de Perpinyà.

 

Dimarts, dia 4 d'abril

LA SOCIETAT D'AVUI I LA PERSONA MALALTA

Mn. Ricard Barba Monsalve, Llicenciat en Psicologia i màster en Counseling, teràpia en processos de crisi.

 

HORA: 2/4 de 10 del vespre.

LLOC: Santa Maria del Fener. Andorra la Vella.

Conversió: tocador o cirurgia estètica?

En dono gràcies a Déu pels educadors que he tingut. A Déu i a ells; des d’aquell anònim germà de la Sagrada Família que va fer el miracle d’ensenyar-me a llegir en aquella aula fosca de  la  torre dels Padres, a Tremp, fins aquells que em varen fer capbussar en les filosofies, en les teologies i en la vida. La paraula conversió que avui trobem en l’Evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma m’ha fet recordar un educador que no va ser mai el meu professor a l’aula però que la seva autoritat moral , intel·lectual i artística me’l va fer el meu mestre des de la posició planera i amical que a mi m’honorava i m’enriquia, sense que ell ni tan sols se n’adonés. Per ell vaig saber que hi havia un Joanot Martorell amb el Tirant lo Blanc, el Costa i Llovera, el Josep Carner, el Prudenci Bertrana, Ruira i tants altres que trobava a les lleixes de la seva biblioteca quan no podies trobar-los en les llibreries del nostre País, com deia ell. El País ja li va donar la Creu de Sant Jordi i Déu li haurà donat el seu cel, que és el cel dels bons.

 

Un dia vaig sentir, tot passant, que uns professors feien de Mn. Albert Vives una gran lloança: Mai de la vida li sentireu dir ni la més petita murmuració de ningú. I era veritat, tan veritat que em vaig proposar d’imitar-lo. No vaig reeixir, ingenu i maldestre. Sí, però, que el tracte amb ell em va fer adonar que no es pot tenir el control honest de les paraules si no tens el món dels teus pensaments ben endreçat i els sentiments del teu cor ben afinats. Per un procés misteriós, vaig  entendre, i no prou,  allò tan elemental en el llenguatge de Jesús i en el llenguatge del bon seny: que les nostres formes o maneres només són bones de veritat quan tenen les seves arrels en el nostre món interior.

 

Tots els profetes, fins a Joan el Precursor penitent del Jordà, també el mateix Jesús de manera reiterada i l’Església de sempre, ens conviden i urgeixen una conversió necessària. El mossèn ens va dir el proppassat dimecres, mentre  posava la cendra al nostre cap, les paraules que avui hem llegit a l’Evangeli de Sant Marc: “Converteix-te i creu en la Bona Novaâ€?. La conversió és una acció de dins cap enfora i no a l’inrevés, com ens podria suggerir la nostra estupidesa o la nostra mala fe. “S’han de guardar les formesâ€?, diem sovint, però ja sabem que les formes no han de ser mai la tapadora de les traïdories i de les intencions baixes o brutes del cor. No podem oblidar la insistència amb què Jesús ens envia al fons del nostre cor per descobrir-hi l’arrel de totes les bondats i de totes les maleses. “És el que surt de dins l’home el que embruta l’homeâ€?, diu Jesús, i, perquè ho entenguem bé, ens fa un llista ben llarga de maleses que poden sortir del cor. “Del cor bo en surten coses bones i d’un cor pervers només en surt dolenteria...â€? No cal que ens entestem només en guardar i repolir les formes per acreditar-nos de bons comediants, o millor encara, d’hipòcrites o de “sepulcres emblanquinatsâ€?, com deia Jesús amb coratge. Quantes vegades  ens han advertit de “guardar-nos dels llops amb pell d’ovella?â€? També podem tenir cura de matar o anar matant el petit o gran llop que s’amagui en el catau del nostre cor, si tenim prou llum per descobrir-lo.

 

Si creiem en la Bona Nova de Jesús i creiem de cor en la seva paraula, no ens conformarem amb una emblanquinada, ni amb una passada pel quiròfan dels miracles per estirar la pell. Endreçarem els pensaments i el cor amb l’ajut d’aquell que ens veu en el nostre interior i ens estima més enllà i més endins de la nostra feblesa. Del sepulcre a la Pasqua de cada dia.

                                                          Mn. Blai Fortuny

 

                                                     Mn. Ramon Sàrries

                                                                                                  

“Jesús els contestà: Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen amb ells el nuvi? No podem pas dejunar  mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres i llavors sí que dejunaranâ€?. (Marc 2, 19-20)

 

Llegim aquest text de l’evangeli aquest diumenge, a les portes de la Quaresma. La Quaresma són quaranta dies, inspirats en els quaranta dies que Jesús es retirà al desert per preparar el seu ministeri apostòlic. Durant aquells quaranta dies pregà i dejunà.

Els deixebles que seguiren Jesús, ens deixen d’ell la imatge d’una persona que contagiava alegria i animava a la creativitat. Són dos trets que, segons les investigacions més recents, detectem fàcilment en l’impacte que Jesús provocà amb el seu missatge i la seva manera d’actuar.

A l’evangeli se’ns presenta Jesús dejunant. Però no el trobem exigint a ningú practicar ritus de penitència o actituds ascètiques tant estimades per altres grups. Ningú el sent parlar que dejunis, cendra i vestits de dol... No és això el que espera el Déu entranyable a qui Jesús anomena Pare i que ens espera tots amb els braços oberts.

Al contrari, quan no està sol, a Jesús el trobem en menjars festius amb els seus deixebles i amb altra gent, entre ells fins i tot pecadors. Beuen i canten. La gent se sorprèn de la seva manera d’actuar.

Li pregunten a Jesús per què no mana els seus deixebles que dejunin, seguint una pràctica tant recomanada en el passat pels profetes? La resposta de Jesús és sorprenent. Ningú ha d’estar trist en la seva companyia. Seria tant absurd com dejunar al costat del nuvi el dia d’una boda. Hi ha algú capaç d’imaginar els convidats del nuvi, encarregats d’acompanyar-lo en l’animació de la festa, vestits de dol i dejunant?  Ja no té sentit la penitència convencional practicada per  millor assegurar-se el perdó de Déu. El que Jesús promou és l’alegria davant un Déu que, amb el seu perdó, cerca una vida més digna i major felicitat per a tots.

Per això cal al creativitat. Jesús posa dos exemples. Primer:  Un vestit vell ningú l’apedaça amb  roba nova perquè s’esquinçaria. És absurd canviar el nou pel vell. Hi ha coses definitivament antiquades que no serveixen per a viure la novetat de l’evangeli. És un error voler recloure l’evangeli en motlles vells, amb pràctiques i estils de religió que no han nascut de la fe.

Un altre exemple: Ningú aboca vi nou en bots vells perquè els rebentaria. No hem de continuar utilitzant llenguatges, costums i estils que  no s’ajusten a l’esperit evangèlic.

“El vi nou en bots nousâ€?, aquesta és la consigna clara de Jesús. Sí a la fe alegre que renova la vida, no a la religió trista que avorreix. Sí a la creativitat, no al conservadurisme. Sí a la novetat de l’evangeli, no a les  barreges estranyes que no satisfan. 

Avui els pares espirituals parlem de les abstinències que ens capaciten per omplir el cor d’altres valors. Buidar el nostre cor d’afeccions mundanes per omplir-lo de la grandesa de Déu:

. Abstenir-se de criticar els altres per descobrir Crist que viu en ells;

. Abstenir-se de paraules feridores i pronunciar mots amables;

. Abstenir-se dels enuigs i rancúnies per deixar pas al perdó;

. Abstenir-se de tantes hores de televisió per donar temps a la lectura;

. Abstenir-se de la solitud aïllant per obrir-se al diàleg enriquidor; 

. Abstenir-se del pessimisme i omplir-se d’esperança cristiana;

. Abstenir-se de preocupacions i desànims per confiar en la providència divina;

. Abstenir-se del neguit per les coses materials i prendre el compromís de propagar el Regne de Déu;

. Abstenir-se de les atraccions del món per estimar les veritats que porten a la vida eterna.

 

Aquest pot esdevenir un programa engrescador per a viure en la Quaresma que s’acosta.