XIIè FESTIVAL INTERNACIONAL D'ORGUE DEL PRINCIPAT D'ANDORRA

Els Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra, la Fundació Crèdit Andorrà i l'Arxiprestat de les Valls han preparat la programació del Festival d'Orgue d'enguany. Contempla la celebració de set concerts, dos dels quals ja s'han dut a terme, elsmesos d'abril i maig Apuntem els tres previstos per proper mes d'agost: -DIMECRES, 10, a les 21'30 h. "L'art de la improvisacióentre les flors del renaixement". a càrrec de Gereon Krahforst. A l'Església de Sant Pere màrtir d'Escaldes-Engordany. - DISSABTE, 13. a les 21'30 h. (Cinema-concert). "El maquinista de la General", de Buster Keaton. Organista: Jürgen Essi. A l'església de Sant Estece d'Andorra la Vella, amv col·lecta a benefici de Mans Unides. - DIMECRES, 17, a les 21'30 h. "L'orgue barroc a Alemanya. Contrapunt i polifonia". a càrrec d'Esteban Landart. A l'església de Sant Iscle i Sta. Victòria de La Massana. Tots els concerts són gratuïts. Els dos restant tindran lloc al mes de desembre.

INAUGURACIÓ I BENEDICCIO D'UN "CRUCEIRO" A ANDORRA LA VELLA

Dilluns dia 18 de juliol va ser beneït per l'Arxiprest d'Andorra un "cruceiro" (o creu de terme) a Andorra la Vella. L’acte s’emmarcava dins una visita oficial a Andorra d’autoritats representants de la Xunta de Galícia, amb una delegació formada per Alfonso Rueda, Conselleiro de Presidencia, Administracións e Xustiza de la Xunta da Galicia, acompanyat del Secretario Xeral da Emigración Sr. J. Santiago Camba que van assistir a l’acte de benedicció, juntament amb la Cònsol d’Andorra la Vella, Hble. Sra. Rosa Ferrer, i el Sr. Antonio Iglesias, President de l’Associació Cultural Casa de Galícia d’Andorra. Abans havien visitat el Cap de Gvern i el Comú d'Andorra la Vella. El nou “cruceiro” es troba situat a l’encreuament del carrer Baixada del Molí amb l’avinguda Santa Coloma, en el punt rodó de la voravia, i és un oferiment de la Xunta de Galícia al Comú d’Andorra la Vella, que va ser propiciat pels responsables de l’Associació Cultural Casa de Galícia d’Andorra. El monument té una alçada de 5 metres i pesa 1.800 Kgs. És obra de l’Escola de Canteiros de Pontevedra, i consta de cinc peces -peanya, dau, columna, capitell i creu-, i hi apareixen, a la columna, les imatges de l’Apòstol Santiago pelegrí i la Mare de Déu de Meritxell.

Jornades Mundials de la Joventut

Les JMJ - Què són ?

Milers de joves cristians d'entre 16 i 30 anys vindran de tot el món en les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ, en Inglés WYD : World Youth Day) que el Sant Pare ha convocat a Madrid per al mes d’agost de 2011, amb el lema “Edificats i arrelats en Crist, ferms en la fe”. JMJ
Les JMJ se celebraran a Madrid del 16 al 21 d’agost del 2011, però ja va sent una tradició aprofitada per molts grups de joves de molts països, viure uns dies abans una experiència d’intercanvi amb joves d’altres diòcesis del país que acull les JMJ.
Són els Dies de les Diòcesis (DED), que per aquesta ocasió seran del 11 al 15 d’agost de 2011.
JMJ

Díes d'acollida a les Diócesis

JMJ A Andorra, part del Bisbat d’Urgell, acollirem uns 800 joves provenint de Tulle, EvryPamiers (França) i de Harleem (Holanda).

Som-hi !

Per preparar aquests dies, et fem una crida per tal d'animar-te participar-hi, no només ajudant durant l'estada dels joves a Andorra, sinó també si ho desitges desplaçant-te amb ells fins a Madrid, on allotjareu amb els joves dels Bisbats Catalans al monestir de l'Escorial.

Joves

JMJ Aquesta crida va dirigida a tu, jove entre 16 i 35 anys que tens ganes de viure un esdeveniment únic en companyia de joves de tots els llocs del món, joves que volen donar un sentit a la seva vida, posant la mirada sobre Jesús de Natzaret, Déu fet home

 

Voluntaris

També va dirigida a tu, que tens ganes de participar sense poder anar a Madrid, estar aquí l’estiu ò que no tens l’edat per participar directament a les jornades. JMJ

Et necessitem !!

Contactes:

Próximes trobades:

    Tots els dijous a l'Esglesia Sta Maria del Fener -Andorra la Vella - 2n pis, Sala Joventut
    20h30-21h00 : presentació JMJ
    21h00-23h00 : Preparació JMJ
    Oberta a Joves i Voluntaris

Links:

CONSAGRACIÓ DE LA VIDA A DÉU

Consagració de la verge Cristina Ribot a St. Julià de Lòria El tercer diumenge de Quaresma, 27 de març, les campanes de la torre romànica de l'església de Sant Julià i Sant Germà van començar a sonar amb joia a les onze del matí per comunicar a tots els lauredians l'alegria per la primera consagració en l'Orde de les Verges a la Diòcesi d'Urgell, en la persona de Cristina Ribot i Poitevin, i convidar tothom a participar en aquesta diada tan plena de significat cristià. A dos quarts de dotze, amb l'església parroquial de Sant Julià de Lòria (Andorra) ja absolutament plena, com en les ocasions més assenyalades, començà la celebració eucarística, presidida per l'Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pel Vicari general d'Urgell, l'Arxiprest de les Valls, el Rector de la Parròquia, Mn. Chisvert, i l'anterior Rector, Mn. Dídac Martín, així com altres preveres de l'Arxiprestat i el P. Jean Estrada de l`'arxidiòcesi de Montpeller. L'Arquebisbe donà la benvinguda als fidels alternant el català i el francès, en atenció als familiars i amics (entre els quals hi havia altres verges consagrades) de la Cristina vinguts de França, als quals va recordar la dita andorrana que els Pirineus mai no poden ser una frontera, sinó un vincle d'amistat i de fraternitat entre els pobles a banda i banda de la serralada. També va alternar totes dues llengües a l'homilia, en la qual, tot comentant la lectura de l'Evangeli d'aquest diumenge (Jo 4), va exhortar els fidels a "tenir set de Déu, set de donar amor i de rebre Amor, d'un Amor que només Déu pot sadollar. Sovint ens mostrem molt actius per obtenir coses que pensem que ens donaran la felicitat i ens ompliran el cor, però un cop assolida la fita que ens havíem fixat ens adonem que seguim tenim set, que ens cal l'aigua viva que ens arriba a través de l'Església". I adreçant-se directament a la Cristina Ribot li digué: "El Senyor t'ha cridat a donar-li la vida, completament, tal com Ell es dóna, com un Espòs a qui es fa entrega del present i també del futur". L'exemple de la Cristina, afegí l'Arquebisbe, "no és un gest contrari a la vocació del matrimoni, ni a cap altra manera cristiana de viure cristianament, sinó que és un estímul per a tots nosaltres. Un estímul i un exemple per seguir un camí de fe i de vida en Crist, tal com ella fa avui en donar el pas de consagrar la seva virginitat al Crist. Demanem al Senyor la gràcia de viure les nostres vocacions amb radicalitat". Tot seguit, començà el ritu de la consagració, amb l'interrogatori a la Cristina Ribot, qui va confirmar públicament el seu desig de perseverar en el propòsit de la santa virginitat en el servei del Senyor i de l'Església, i de ser consagrada com a esposa de nostre Senyor Jesucrist. Després de les lletanies dels sants, perquè ajudin la Cristina en la nova vida de compromís cristià que ha triat,i de la signatura del document a l'altar que testimonia la seva voluntat de donar aquest pas, l'Arquebisbe féu la pregària consecratòria i li féu entrega dels signes de la consagració, tot dient-li: "Rep, filla estimada, l'anell, signe de la teva consagració; guarda intacta la teva fidelitat al Crist, i no oblidis mai que t'has obligat al servei de Crist i del seu Cos, que és l'Església". I en lliurar-li el Llibre de la litúrgia de les Hores, li digué: "Rep el llibre de la pregària de l'Església; tingues sempre als llavis les lloances del Pare del cel, i intercedeix per la salvació de tot el món". En finalitzar l'Eucaristia, la directora espiritual de la Cristina Ribot, la franciscana seglar Suzanne Giuseppi Testut li recordà, amb les paraules d'un fragment del "Càntic espiritual" de Sant Joan de la Creu, que "tot el deure, el dret, el plaer, la funció de l'esposa és ser "allà on és ell", present en la seva Presència". I tot seguit, la Cristina adreçà unes paraules a les persones que omplien el temple, en les quals va resumir l'itinerari vital que l'ha dut al compromís segellat solemnement en aquest diumenge, i tingué també unes emotives paraules d'agraïment per a totes les persones que li han fet costat en la seva decisió, i molt especialment per al seu pare, lauredià devot de la Mare de Déu de Meritxell, que fa uns anys ens va deixar per descansar al costat del Pare. Hi foren presents l'Hble Sr. Cònsol Major de St. Julià i altres Consellers del Comú, i acompanyaren els cants els Petits Cantors lliures d'Andorra. Miquel Vigo

MANS UNIDES

El dia 23 de març al vespre va tenir lloc la reunió ordinària de "Mans Unides d'Andorra" que aquest dia fou presidida per l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep. Hi assistiren la Presidenta Meritxell Farrero i el grup de voluntaris que habitualment porten la responsabilitat d'aquesta ONG catòlica al Principat. Aquesta reunió era de revisió de la Campanya del 2011, que econòmicament ha donat molt bons resultats i podran així ajudar els projectes diversos que estaven compromesos, a l'Índia, amb Mans Undies de tota la Diòcesi, i a més projectes d'ajuda al Cameroun, al Senegal i a Argentina. També van aprovar una ajuda per a la República Dominicana. El total de la Campanya ja ha ascendit a 99.250 €. El Sr. Arquebisbe va animar el treball seriós de solidaritat que va realitzant Mans Unides, i va rebre informació sobre els actes que encara tenen previstos de fer a Encamp amb el Festival del 10 d'abril, i a les Escoles de St. Ermengol i de l'Institut Espanyol els dies 25 de març i 31 de març respectivament.

TESTIMONIAR LA FE EN UN MÓN MULTICULTURAL

Mn Cinto Busquet, membre del Moviment del Focolars i secretari particular i cap de Gabinet del Bisbe coprincep. El tema: Testimoniar la fe en un context multicultural i interreligiós”. Mn. Cinto ha viscut 17 anys al Japó, integrant-se molt a la societat japonesa: aprengué la llengua, estudià la cultura i feu de professor a la universitat Sophia de Toquio. Ens digué que li ha calgut repensar la fe per comunicar-la a gent amb altres categories mentals. Ara parla des de la síntesi religiosa d’una fe a la llum de les aportacions de la cultura oriental. Comença pel canvi en la societat. Els bisbes ho comenten en el document “Al servei del nostre poble” aparegut recentment. Conviden a reflexionar en el nou context que ens trobem. Ja no en serveix el llenguatge de fa 30 anys. Tenim una societat multicultural: conviuen moltes cultures i interreligiosa: hi ha diverses religions que s’interelacionen entre elles. Aquesta situació és un repte per un costat però és molt enriquidora per l’altre de cara a l’evangelització. Déu és el mateix però quan parlo de Déu què entén el qui escolta? Avui són oportunes iniciatives de diàleg i confrontació d’idees com l’Atri o Pati dels Gentils, promoguda pel Papa, a imatge del temple de Jerusalem on existia l`atri on podien entrar els pagans que s’acostaven al món religiós jueu. Avui són espais per a la gent que es preocupa pel fet religiós. En el llibre “La Llum del món”, en el qual s’entrevista al Papa, Benet XVI apunta que les formulacions religioses no tenen lloc en l’entremat de la societat. El Papa insisteix en el perill del relativisme.. No podem predicar les veritats religioses tal com fèiem abans. Testimoni del cardenal Marc Ouelet, comentant el llibre del Papa. “Hi veu una gran invitació al diàleg sobre l’arrel del cristianisme. En un món que cerca punts de convergència, cal anar a l’essencial. Cal destriar bé el que és essencial i que interessa donar als altres. Amb estil dialogant i dialògic. Dialogant, la persona oberta al diàleg. L’estil dialògic és més profund: creure que a través del diàleg jo aprenc coses i m’enriqueixo. Interacció positiva que fa que tots dos arribem més enllà. Jo et dono el que tinc i tu em dones el que tens. No és qüestió de mètode sinó d’experiència cristiana fonamental. El cor de la nostra fe és creure que Déu existeix, que ens ha creat amb la missió d’estar en relació amb Ell i amb els altres. Ell té un projecte global per a tots. L’experiència cristiana ens diu que Déu és amor. Una experiència que es comunica a través de l’Església- Els membres de l’Església avui entrem en relació entre nosaltres, com els dotze estaven en relació amb Jesús per l’acció de l’Esperit. Calen catequesis i llenguatges entenedors.. “El que es rep ho rebem segons la forma del recipient”. El concepte de Deu En tota persona humana hi ha l’exigència que no està sola. En qualsevol lloc o en qualsevol circumstància hi ha el convenciment que no estem sols,. Hi ha Algú que dóna sentit a la vida. Per als cristians aquest Algú és Déu: pare, germà... Per això no puc imaginar-me un Déu que no sigui Trinitat, relació d’amor. En el budisme és important el dogma de la interdependència: existeix la relació entre molts factors que fan que cada cosa sigui el que és. La Trinitat: tot és relació entre els persones divines. El Fill és fa home perquè nosaltres arribem a Ell. Pecat: mancança moral i ètica. En japonès: crim. Avui ningú no es vol criminalitzar, no ens sentim pecadors. Comprendre el pecat avui és fer l’experiència de la nostra feblesa. La força del mal que actua en nosaltres. Jesús en canvi ens fa viure a ple, una manera més existencial. Sagrament: petjada misteriosa que ens porta a Déu. És signe i instrument de la presència de Déu. Pregària. Convidar-nos a entrar en nosaltres mateixos. Que experimentem que dins nostre mai estem sols.

75 ANYS DE L'ESCOLA DE LA SAGRADA FAMÍIA

L'Arquebisbe i Copríncep ha presidit l'Eucaristia i la festa posterior en la solemnitat de Sant Josep, dia 19 de març, per cloure les celebracions del 75 aniversari de la fundació de l'Escola Sagrada Família d'Escaldes-Engordany. Una joiosa eucaristia d'acció de gràcies, amb l'assistència de tots els preveres amb servei pastoral a les Valls d'Andorra, presidits per l'Arxiprest Mn. Ramon Sàrries i el Rector Mn. Jaume Soy, ha inaugurat la jornada. Els acompanyaeven la Rvma. M. General de les Religioses de la Sda. Família d'Urgell Irma Beretta i la Provincial i moltes Germanes de l'actual Comunitat o que han estat vinculades a Escaldes. Hi han cantat una quarentena d'alumnes de l'Escola, i hi han participat molts pares i professors, la Junta de l'APMA i molts fidels de la Parròquia, molts d'ells exalumnes de l'Escola. Estaven acompanyats per dos Consellers del Comú d'Escaldes-Engordany, en representació de tot el Comú, i durant un moment dels actes s'hi ha volgut fer present i saludar el Copríncep l'exCònsol Antoni Martí. A l'homilia el Sr. Arquebisbe ha glossat la figura emblemàtica per a tot educador de Sant Josep, tan important per al creixement humà de Jesús. I alhora ha parlat de la propera beatificació de la fundadora de les Germanes de la Sda. Família d'Urgell, la venerable i aviat beata Mare Anna Maria Janer i Anglarill (1800-1885). Igualment ha exposat la importància de l'ideari de l'escola catòlica a prop dels pares i fent tasca de nova evangelització, la qual religioses i professors, però també pares i mares dels alumnes i els mateixos alumnes han de mostrar que continua operant i donant fruits de maduresa i d'humanisme integral. Posteriorment a l'espai del Centre Comunal han pogut veure un vídeo de benvinguda a l'Escola confeccionat per tots els alumnes, han rebut les paraules d'acció de gràcies de la Superiora i Directora Gna. Victòria, i han guadit d'una bella representació de ballet popular per part de l'Esbart d'Escaldes. Un dinar de germanor a l'Escola ha clos una diada de festa i de joia.

cONVICCIONS PERSONALS EN L'EXERCICI DE LA POLÍTICA

Aquest fou el títol de la primera conferèncis quaresmal a ca`rrec de l'Hble. Sr.Joan Rigol Descriu les conviccions com allò que creiem profundament i a partir del qual ens jutgen a nosaltres mateixos sobre si obrem bé o malament. Una certesa interior que cadascun de nosaltres tenim. La convicció no és una utopia. Una utopia es quan somnies coses sublims però que saps que no hi pots arribar. Una convicció és tenir ideals a la vida. I un ideal vol dir que mai no hi arribaràs però que orienta el camí per anar-hi avançant. Un polític sense ideals és un administrador de la realitat i l’únic que fa és buscar sempre el punt entremig per anar resolent els problemes l’un sobre l’altre, però que no dóna sentit als problemes. La seva conferència la va dividir en quatre parts: 1.En quin marc ha fet política i com ha anar canviant aquest marc, des del 1979 fins ara. 2.Conviccions que l’han dirigit en els llocs on ha actuat. 3.Com davant la crisi que ja tenim de la societat i dels polítics convé una regeneració a fons dels dos aspectes junts. 4.Referències evangèliques. En quin marc: va començar en el moment en què hi havia il·lusió per la democràcia. Fer política era extraordinari perquè representava molta part de les inquietuds del poble. Avui, en canvi, un 75% de la població creu que els polítics no tenen en compte el que la gent pensa. Hi ha un desengany de la política perquè no respon a l’interès general de la societat i al bé comú. En quan a les conviccions ha parlat de la llibertat, la família, l’educació, la cultura, el treball, l’economia i el mitjans de comunicació social. Sobre la crisi. Molta gent diu que la culpa de la crisi és dels polítics i als polítics els hi fem pagar tot. I la crisi de la societat moltes vegades no és un problema de la mala política sinó que és un problema de la mateixa societat. Polítics i societat han d’anar avançant en aquest sentit. En el marc de la Quaresma i de les conferències quaresmal cita tres passatges evangèlics que il·luminen la reflexió que ha fet. P. e. La paràbola de l’ovella perduda. Estadísticament i de sentit comú hauria estat cuidar les 99. Anar a cercar l’ovella perduda, però, donarà cohesió a les altres 99 perquè sabran que si un dia es perden els pastors es preocuparà per ella.

CONFERÈNCIES QYUARESMALS

ACTITUDS CRISTIANES EN LA VIDA Dimarts, dia 15 de març “Conviccions personals en l’exercici de la política” Hble. Sr. Joan Rigol i Roig President del Patronat de la Sagrada Família i ex President del Parlament de Catalunya Dimarts, dia 22 de març “Testimoniar la fe en un context multicultural i interreligiós” Mn. Cinto Busquet i Paredes Membre del Moviment dels Focolars, Secretari particular i Cap de Gabinet del Bisbe Copríncep Dimarts, dia 29 de març “Com parlar de Déu als infants?” Sr. Francesc Torralba i Rosselló Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i Director de la Càtedra de Pensament cristià d’Urgell Hora: 2/4 de 9 del vespre Lloc: Casa de l’Església. Santa Maria del Fener. Andorra la Vella

DIA DEL MALALT

El proper dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església celebra el Dia del Malalt. Tractant-se d’un dia feiner, l’ajornarem al diumenge següent, el dia 13. Els membres i simpatitzants de l’Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes són convidats a participar a la Santa Missa que se celebrarà a les 12 hores del migdia, a l’església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella, amb l’assistència de malalts. Pregarem per tots ells i pels seus familiars, així com pels metges, infermeres i voluntaris.