REUNIÓ DE L'ARQUEBISBE AMB ELS SACERDOTS DE LES VALLS D'ANDORRA

El dia 30 de juliol l'Arquebisbe i Copríncep va celebrar la darrera reunió de les que ha relitzat amb tots els arxiprestats de la Diòcesi, aquest cop amb els preveres de l'Arxiprestat de les Valls d'Andorra a Os de Civís. Van poder comentar els nomenaments diocesans que aquell matí s'havien fet públics al Bisbat i comentar sobre l'atenció pastoral als pobles petits, amb aquelles qüestions d'interès per als preveres. L'Arquebisbe va anar-hi acompanyat de Mn. Antoni Elvira, que aquell dia havia estat nomenat Vicari episcopal per a l'acció pastoral i Rector de la Parròquia de Sta. Eulàlia de Mèrida d'Encamp, que va ser acollit fraternalment per tots els preveres de l'arxiprestat d'Andorra, del qual formarà part quan prengui possessió el proper setembre.

MOSSÈN JOSEP Mª MAURI, NOU REPRESENTANT DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL

Us informem que avui divendres 20 de juliol de 2012, a les 11:00h del matí, el M.I. Mn. Josep M. Mauri Prior, Vicari general de la Diòcesi d'Urgell, ha estat nomenat, ha jurat el càrrec i ha pres possessió com a Representant del Copríncep Episcopal, en un acte sobri i solemne al Palau Episcopal. El M.I. Mn. Josep Maria Mauri Prior és Vicari General i Vicari per Assumptes Econòmics del Bisbat d’Urgell. En els dos darrers anys, ha vingut desenvolupant la tasca d’Adjunt a Representant del Copríncep episcopal, en estreta col.laboració amb el fins ara Representant personal del Copríncep M.I. Dr. Nemesi Marquès Oste i amb la resta del personal dels Serveis del Copríncep. El Dr. Nemesi Marquès ha estat nomenat Assessor dels Serveis del Copríncep Episcopal, i continua essent Canonge de la Catedral de La Seu, Vicari judicial de la Diòcesi d'Urgell i Rector de les Parròquies que ja servia fins ara. Sobre el M. I. Mn. Josep Maria MAURI i PRIOR Nascut a Alsina de Moró, Pallars Jussà (1941), fou ordenat de prevere el 1965. Realitzà estudis de Filosofia i Teologia al Seminari d’Urgell, i és llicenciat en Història Eclesiàstica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i en Filosofia i Lletres (Secció d’Història General) per la Universitat de Barcelona. Durant cinc anys fou Vicari d’Andorra la Vella, i també tingué altres càrrecs parroquials. De 1994 a 2002 fou Delegat Episcopal d’Acció Caritativa i Social i de Càritas Diocesana d’Urgell. I de 1997 a 2003 fou Rector i Arxiprest de Tremp. Des de 2003 és Vicari Episcopal per als Assumptes econòmics i Ecònom de la Diòcesi, Canonge de La Seu d’Urgell, Membre del Consell Presbiteral i del Col·legi de Consultors d’Urgell, i Delegat diocesà de Patrimoni Cultural. El 2010 fou nomenat Vicari General de la Diòcesi i Adjunt al Representant Personal del Copríncep Episcopal.

CELEBRADA LA CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ DEL BISBAT D'URGELL

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, ha inaugurat aquest matí a Sant Julià de Lòria la novena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, convocada enguany sota el lema “Afrontar la diversitat: do i tasca”. Mons. Vives ha estat acompanyat a la taula presidencial pel Conseller Major del Comú Lauredià, Hble. Sr. Carles Álvarez Marfany, i pels ponents participants en la jornada: Lluís Duch, monjo de Montserrat i antropòleg, guardonat l’any passat amb la Creu de Sant Jordi; Vicenç Villatoro, escriptor i Director de l’Institut Ramon Llull de Barcelona; i Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià. Entre els assistents hieren, entre d’altres autoritats, el Síndic General d’Andorra, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i l’Ambaixador d’Espanya al Principat d’Andorra, Excm. Sr. Alberto Moreno; a més dels Vicaris generals d’Urgell i dels més de cent vint inscrits al seminari d’enguany. El Sr. Marfany ha donat la benvinguda als presents, tot expressant el desig de continuar l’estreta col·laboració amb la Càtedra encetada pel Comú anterior, i a continuació Mons. Vives ha presentat breument els ponents i ha fet una primera introducció al tema central de la jornada recordant que la Bíblia parla en diferents moments de la realitat diversa dels éssers humans i demana al poble d’Israel que reconegui com a germans tots els altres pobles que habiten la terra, fins i tot aquells que els són hostils. “Déu mana que l’estranger sigui respectat, perquè tots hem estat estrangers en un moment o altre”, ha dit l’Arquebisbe Joan-Enric, que també s’ha volgut referir al darrer document de l’episcopat de Catalunya, “Al servei del nostre poble”, quan parla dels fluxos migratoris, per demanar que construïm plegats les bases d’una convivència en harmonia a partir del coneixement i la comprensió recíprocs de la realitat de l’altre. La primera ponència de la sessió del matí ha anat a càrrec del Dr. Lluís Duch, que ha parlat d’“El diàleg entre cultures. Límits i possibilitats”. Partint de la constatació de la creixent globalització cultural de les darreres dècades, i de com aquest fenomen obliga a pensar novament el concepte d’identitat i la relació entre identitat i cultura, el P. Duch conclou que, per la pròpia condició humana finita, “des d’una perspectiva antropològica la realitat última de l’ésser humà no es pot copsar adequadament ni per mitjà de cap particularisme social, polític, religiós i econòmic ni tampoc amb el concurs d’un pretès universalisme, el qual, paradoxalment, mai no podrà deixar de ser una forma ben concreta de particularisme, atès que mai no podrà eludir els beneficis i els límits d’una articulació cultural concreta”. Ha clos la sessió del matí el Dr. Vicenç Villatoro amb una ponència titulada “La plaça és de tots. Conviure en la diversitat”. El Director de l’Institut Ramon Llull de Barcelona ha desenvolupat la idea que “en les societats actuals necessitem més que mai compartir unes regles de joc que permetin la convivència de tots i al mateix tremps acceptar que hi haurà coses no compartides, visions i actituds i referències diferents. En una mateixa societat hi conviuran i hi hauran de conviure persones, famílies i comunitats amb religions diverses o amb actituds diverses davant el fet religiós. Aquestes persones acudiran a la plaça pública, al lloc on es fixen les lleis i les normes de conducta, al lloc de les coses compartides, amb el seu propi bagatge i el seu propi punt de vista, de manera que és en aquesta plaça pública compartida on s’ha de produir un diàleg sense imposicions, respectuós amb l’altre, organitzat a través de criteris civils i de normes consensuades. La religió segurament no podrà presidir la plaça pública i esdevenir l’única norma de conducta universal. Però les persones han de poder accedir a la plaça pública amb les seves conviccions religioses, sense haver-les d’amagar ni haver-hi de renunciar. No hem de fingir que tots som el mateix per tal de poder conviure; però tampoc no hem d’arribar a l’extrem d’haver de trencar la convivència per tal de poder continuar essent diferents”. La Càtedra de Pensament Cristià continuarà aquesta tarda amb la intervenció del Dr. Torralba, que parlarà de “Criteris ètics per a viure en la diversitat: dignitat, llibertat i fraternitat”. La ponència del Dr Torralba parteix del principi que “la diversitat és positiva, embelleix la realitat”, i per tant cal potenciar-la malgrat això pugui comportar de vegades problemes de convivència entre persones que defensen sistemes de creences distints. Superar aquests problemes implica identificar les condicions de possibilitat mínimes per construir una convivència pacífica, i alhora deconstruir els tòpics i prejudicis amb què sovint ens apropem inicialment a l’altre. “Els prejudicis acaben essent mecanismes d’aïllament”, diu el Dr. Torralba, que ens empobreixen tant a escala social com a escala individual. Cal, doncs, identificar i reconèixer d’entrada els propis prejudicis per adonar-se que no tenen cap fonament científic sinó que, ben al contrari, es basen en una inèrcia d’irracionalitat que cal trencar. Cal adonar-nos, afegeix el Dr. Torralba, que la relació amb l’altre és una experiència alliçonadora perquè ens obre un món nou, un sistema de creences nou que ens permet ampliar la ment i ens ofereix l’oportunitat de créixer, fins i tot en els casos en què aquesta relació ens pot violentar o espantar en un primer moment.

BENEDICCIÓ DEL BESTIAR A LA MASSANA

Dijous 5 de juliol, Mons. Joan-Enric Vives ha visitat la parròquia de La Massana (Principat d’Andorra), en ocasió de la tradicional benedicció de les pastures i el bestiar a Setúria, a gairebé dos mil metres d’altitud. Al migdia, el Copríncep Episcopal ha arribat al Comú de La Massana, on ha estat acollit pel Cònsol Major Hble. Sr. David Baró i pel Cònsol Menor Hble. Sr. Raúl Ferré, amb els quals ha dialogat cordialment una estona a les dependències del Comú sobre diversos temes d’actualitat de la Parròquia abans de traslladar-se amb ells a Setúria per a la benedicció del bestiar. A la seva arribada a Setúria han acollit el Copríncep Episcopal i els Cònsols més d’un centenar de persones, entre les quals el Cap de Govern M. I. Sr. Antoni Martí, el Síndic General M. I. Sr. Vicenç Mateu, la Subsíndica M. I. Sra. Mònica Bonell, el Representant del Cop´rincep francès, alguns Ministres, molts Cònsols, l’Ambaixador d’Espanya i altres Autoritats. Mons. Vives va remarcar el seu goig per aquesta festa tan tradicional, que posa en relleu les arrels del poble d’Andorra, en especial la importància del sector ramader en l’economia del país en el passat. Aquesta benedicció es fa des d’antic en ocasió de la pujada del bestiar a les pastures de muntanya, després d’haver passat la primavera als prats de dall i l’hivern estabulats a les corts. A les zones elevades de muntanya s’hi estaran un centenar de dies i tindran bones pastures durant els mesos més calorosos. Any rere any el Comú de la Massana organitza aquesta festa en què els ramaders són els protagonistes. Enguany hi ha uns 300 caps de bestiar, entre vacum i equí, una xifra que s’està aconseguint mantenir any rere any. Després de la benedicció acompanyat pel Rector Jordi Miquel, tots els assistents s’han traslladat a les instal·lacions del camp de neu de Pal a La Caubella per a un dinar de germanor.

APLEC DE SANT JOSEPMARIA ESCRIVÀ A ANDORRA

Dissabte 30 de juny, en la proximitat de la memòria litúrgica de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que s’escau el 26 de juny, es van iniciar al Principat d’Andorra, amb un aplec festiu a La Borda del Gastó (Sant Julià de Lòria), les celebracions del 75è aniversari del pas del fundador de l’Opus Dei pel Principat d’Andorra, tot fugint de la persecució religiosa a Espanya durant la guerra civil. Els actes van ser organitzats per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Al grup de 34 persones que durant cinc dies havien resseguit a peu el camí recorregut fins a Andorra per sant Josepmaria i els seus companys durant l’hivern del 1937, aquell dissabte al matí s’hi afegiren un centenar de pelegrins per a la celebració eucarística a l’aire lliure presidida per l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada pel rector de Sant Julià Mn. Josep Chisvert, Mn. Cinto Busquet i tres capellans de la Prelatura de l’Opus Dei. Entre els presents, el M.I. Síndic Sr. Vicenç Mateu, els Cònsols de Sant Julià Hble. Sra. Montserrat Gil i Hble. Sr. Manel Torrentallé, el Ministre d’Economia i Territori M. I Sr. Jordi Alcobé, l’Ambaixador d’Espanya Excm. Sr. Albert Moreno i altres Autoritats. Als deu anys de la canonització de Josepmaria Escrivà de Balaguer, l’Arquebisbe d’Urgell remarcà la universalitat de la figura de tot sant, més enllà de la seva específica família espiritual o dels seus seguidors, i en aquest sentit subratllà l’actualitat i la validesa del missatge i del carisma de sant Josepmaria d’un camí de santedat seriós i compromès enmig de la vida ordinària, obert a tots els estat de vida i vocacions, en l’acompliment fidel dels propis deures amb un profund esperit cristià. Mons. Vives presentà la marxa d’Espanya cap a Andorra de sant Josepmaria, enmig de perills i incerteses, com un camí de fe vers la llibertat i la fidelitat a la voluntat de Déu, amb l'ajuda de la Verge Maria que a Rialb li féu ofrena d'una rosa.

INAUGURACIÓ DE LA UNIVERSITAT OERTA LA SALLE (UOLS)

El dia 28 de juny al matí va tenir lloc a La Massana la benedicció del recinte que ocuparà la Universitat Oberta La Salle (UOLS) a Andorra. Va presidir l’acte l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan–Enric Vives. Hi eren presents el Gà. Álvaro Rodríguez Echeverría, Superior General dels Germans de les Escoles Cristianes, el Gà. Josep Guiteras, President de la Fundació Tecnologia i Empresa, el Sr. Félix Riera, Director de Comunicació i Relacions Institucionals La Salle Campus Barcelona, el Gà. Miquel Àngel Barrabeig, President de la Societat Promotora de la UOLS, el Dr. Lluís Vicent, Rector Magnífic de la UOLS, el Sr. Ramon Ollé, Promotor del Projecte UOLS i la Sra. Jessica Reynoso, coordinadora de Comunicació i relacions públiques de la UOLS. També hi van assistir els Hbls. Srs. Cònsols de La Massana David Baró i Raül Ferré, i el Rector de la Parròquia Mn. Jordi Miquel. El Gà. Álvaro Rodríguez va transmetre als assistents la seva cordial salutació i alegria perquè la UOLS representa un nou pas perquè es faci present la pedagogia lasal·liana i l’esperit de fraternitat, com en moltes altres cultures i religions. Aquest projecte –afegí- representa per als Germans de La Salle una aventura i un desafiament. Per la seva part, el Cònsol David Baró va manifestar que aquesta Universitat és un projecte engrescador, una finestra oberta al món, i és important que sigui localitzada a Andorra. La Parròquia li donarà el seu suport. A continuació es va tallar la cinta i es va descobrir la placa inaugural per part del Copríncep, el Sperior general i el Cònsol major de La Massana. L’Arquebisbe i Copríncep expressà la seva satisfacció perquè aquesta institució universitària portarà una gran obertura, necessària i important, d’Andorra al món d’avui, i també s’ha mostrat content que en aquest acte hi fos present el Gà. Álvaro, qualificant La Salle com un dels grans Ordes religiosos de l’Església Catòlica dedicats a l’educació. Els Germans consagrats amb els seglars que treballen a les seves escoles i el personal no docent, són una gran família lasal·liana. “La llavor de l’Evangeli es fa present aquí–ha dit-: que des de La Massana germini al nostre país, que La Salle ajudi a expressar millor la nostra fe cristiana, a fer-la diàleg amb la cultura i la tècnica d’avui, i esdevingui la UOLS un nou atri dels gentils”. Mons. Vives va procedir a la benedicció del recinte, tot recordant que beneir vol dir ‘dir bé, agrair a Déu, donar-li gràcies’, i ha demanat als Germans de La Salle –amb les paraules de l’evangeli que acabava de llegir- que siguin sal de la terra i llum del món; sal i llum a Andorra i des d’aquí, a tot el món. Posteriorment durant tot el dia hi ha hagut una llarga Jornada de Portes Obertes al nou centre universitari de La Massana. Acte acadèmic inaugural a Ordino A la tarda del mateix dia 28, a l'Auditori Nacional d'Ordino (Andorra) va tenir lloc l'acte acadèmic inaugural de la Universitat Oberta La Salle (UOLS) a Andorra, que a partir del curs vinent ampliarà l'oferta docent i de recerca al Principat amb un ventall de cursos superiors a distància. L'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, estava acompanyat a la taula presidencial pel Superior General dels Germans de les Escoles Cristianes, Gà. Álvaro Rodríguez, la Ministra d'Educació i Joventut del Govern d'Andorra, Roser Suñé, el Dr. Lluís Vicent Safont, Rector de la UOLS i pel President del Patronat de la Fundació UOLS, Alexis Puig. A més de tots ells, en el torn de parlaments va intervenir també l'exCap del Govern d'Andorra Òscar Ribas Reig en la seva qualitat de membre del Patronat de la Fundació UOLS. Hi van assistir el Síndic d’Andorra, M.I. Sr. Vicenç Mateu i els Cònsols d’Ordino, així com el Vicari general, Representants dels Coprínceps, Cònsols i Ambaixadors, amb altres personalitats de la societat andorrana, així com un bon nombre de Germans de les Escoles Cristianes. Els parlaments dels membres de la Taula i les informacions aportades a través dels mitjans audiovisuals, van coincidir en la importància i l'oportunitat de l'obertura de l'UOLS a Andorra ("un petit país on sabem fer coses grans", com va dir l'Arquebisbe Joan-Enric) en un moment en què el Principat és a punt d'enllestir un conjunt de mesures molt importants per enfortir i obrir a l'exterior el seu teixit productiu. En aquest context, disposar d'un centre com l'UOLS a Andorra suposa un factor molt favorable per a la projecció del país en un món on cada cop és més important l'aportació de valor afegit i la societat del coneixement, com han subratllat tant el Rector com l'ex Cap del Govern, cadascun des de vessants diferents. El Gà. Álvaro Rodríguez va destacar de manera significativa que aquest sigui el setanta-quatrè centre universitari de l'Institut, però el primer que adopta l'estructura d'universitat oberta, en xarxa, i que s'obri des d’un lloc com Andorra, on esdevindrà cruïlla d'intercanvi de coneixements entre professors i estudiants d'arreu del món. Va defensar la necessitat d'enfortir el model docent de La Salle amb estudis universitaris de prestigi com una manera d'adaptar als temps que vivim el principi rector que va impulsar en el seu moment sant Joan Baptista de La Salle en fundar l'Institut al segle XVII. L'Arquebisbe i Copríncep ha tancat el torn d'intervencions manifestant el goig per l'obertura de l'UOLS a Andorra i perquè el centre sigui una nova baula en la secular i prestigiosa cadena de centres docents de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que actualment és present a 83 països del món mitjançant uns 1.400 centres d'ensenyança primària, secundària i superior que apleguen més d'un milió d'alumnes. L'acte s'ha clos amb el cant del "Gaudeamus Igitur" per part de tots els assistents, acompanyats per un duet de piano i violoncel que van interpretar diverses peces musicals.

CONFIRMACIONS A LA MASSANA

El dia 8 de juny l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep va administrar el sagrament de la Confirmació a onze joves de la Parròquia de St. Iscle i Sta. Victòria de La Massana (Principat d'Andorra). Van concelebrar amb l'Arquebisbe Mn. Jordi Miquel, el Rector, així com el Secretari Mn. Citno Busquet i un sacerdot portuguès amic de la Parròquia, Mn. Humberto Coelho. El Sr. Arquebisbe els va recordar els compromisos que adquirien en confirmar la seva fe, així com el gran do de l'Esperit Sant que els feia Déu en confirmar la gràcia del baptisme rebut en la infància. L'Esperit els fa temples de l'Esperit i els transforma, com la Pentecosta va transformar els primers apòstols del Senyor. Ara els caldrà viure la fe amb coherència i donar-ne testimoni tota la seva vida.

CONFIRMACIONS A ORDINO

El dia 25 de maig l'Arquebisbe i Copríncep va administrar el sagrament de la Confirmació a 11 joves de la Parròquia de St. Corneli i St. Cebrià d'Ordino, al Principat d'Andorra. A l'arribada fou rebut pels dos Cònsols Major i Menor Hbles. Sr. Ventura Espot i Consol Naudi, i pel Rector Mn. Joan Fenosa. A l'homilia exhortà els joves valorar la seva fe cristiana que van rebre pel baptisme i que ha anat creixent, i cal que continuï creixent. Així com els apòstols tot i negar el Crist, després, penedits, foren del tot acceptats com a missioners apostòlics de la fe en Jesucrist, així ells, sense avergonyir-se mai de la seva fe, han de donar testimoniatge valent i raonat de la seva esperança. Pere estimava Jesús i per això rebé la missió apostòlica, malgrat les negacions. Cada cristià ha de ser un testimoni de l'amor que Crist ens té, i de l'amor que tenim al Crist.

CONFIRMACIONS A ENCAMP

El dia 24 de maig, prop ja de Pentecosta, l'Arquebisbe d'Urgell ha administrat el sagrament de la Confirmació, que dóna la plenitud del do de l'Esperit Sant, a dinou joves de la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida d'Encamp, al Principat d'Andorra. A la seva arribada a la Paròquia fou rebut per l'Hble. Sr. Cònsol Major, Jordi Mas, i pel Rector de la Parròquia Mn. Xavier Esplandiu, amb qui ha comentat el moment concret que està vivint la Parròquia amb els seus dos nuclis de la vila i del Pas de la Casa. Després ha celebrat l'Eucaristia dins la qual ha confirmat els dinou joves. Estava acompanyat per l'Arxiprest Mn. Ramon Sàrries, pel Rector Mn. Xavier Esplandiu i pel Vicari P. José Miguel Larrión, salesià. L'Arquebisbe els va explicar la gràcia del sagrament, que és rebre el mateix do que els Apòstols el dia de la Pentecosta, perquè mantinguin la fe ben viva, plena d'esperança i de caritat, i esdevinguin testimonis valents d'aquesta fe, sense pors, tot al llarg de la seva vida. Comentant l'Evangeli proclamat, amb la pregària per la unitat del darrer sopar, l'Arquebisbe Joan-Enric els va demanar que confiessin en l'acció de l'Esperit Sant que els ajudarà a superar el pecat de la divisió, de la crítica destructiva i de la violència que tot ho separa, i els ajudarà perquè s'esforcin a viure aquesta unitat que ve de Déu. Ha de significar deixar-se conduir sempre per l'Esperit de Déu que és Esperit d'Unitat i d'Amor.

CONFIRMACIONS A SANT JULIÀ DE LÒRIA

Divendres 18 de maig al vespre, Mons. Joan-Enric Vives va confirmar 34 joves de la parròquia de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra. A la seva arribada, l’esperaven davant del temple parroquial la Cònsol Major, Hble. Sra. Montserrat Gil, i el Cònsol Menor, Hble. Sr. Manel Torrentallé, amb molts Consellers del Comú, que li donaren la benvinguda a la Parròquia juntament amb el Rector Mn. Josep Chisvert. Van concelebrar l’Eucaristia amb l’Arquebisbe d’Urgell, a més del Rector, Mn. Josep M. Solé i Mn. Cinto Busquet. L’Arquebisbe exhortà els confirmands a viure i a actuar d’acord amb el do de l’Esperit Sant que rebrien amb el sagrament de la Confirmació. Els convidà a ser autèntics deixebles de Jesús que no es deixen arrossegar per actituds o accions poc dignes de la seva condició d’“apòstols”, és a dir, enviats pel Senyor a difondre els valors evangèlics i a testimoniar la seva presència. En aquest sentit, els recordà l’amonestació de sant Pau: “No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé” (Rm 12,21) i els indicà el suggeriment de sant Joan de la Creu: “On no hi ha amor, posa-hi amor, i en trauràs amor”. Mons. Vives, tot comentant el fragment evangèlic proclamat aquest dia durant la litúrgia, subratllà la promesa de Jesús als seus deixebles abans de la seva passió: “La vostra tristesa es convertirà en alegria,... i la vostra alegria ningú no us la prendrà” (Jn 16,20.22). Tot remarcant que és aquesta alegria allò que el Senyor vol donar i dóna també avui a tots els qui el segueixen generosament. En aquesta ocasió, l’Arquebisbe pogué fer una visita exhaustiva dels treballs de restauració que s’han fet a l’església en aquests darrers mesos i que s’estan encara acabant de fer actualment. Visità també la rectoria, remodelada interiorment.