Com si fóssiu a casa.
El turista que arriba a les Valls d'Andorra, si és creient, de segur que no es limita a mirar els campanars o bé a visitar les formoses esglésies romàniques. Sap prou bé on es reuneix la comunitat viva, on pot trobar-la. En el dia del Senyor, en trencar el pa de l'Eucaristia, podreu seure a la taula amb els creients d'Andorra com si fóssiu a casa. És una casa gran, l'Església. Peró el gest, la paraula, el sentiment és el mateix, i us hi trobareu com en família. Avui, però, l'home programat pel rellotge necessita orientació i arribar a temps. De vegades el qui viatja vol conèixer millor les coses i les institucions. No s'acontenta amb les imatges externes ni amb les formalitats. Vol anar més al fons. Amb aquestes pagines trobareu el cami de la informació. Podeu seguir-lo. Podreu trobar les persones que coneixen l'Església, que l'estimen i la pateixen, que tenen el goig immens, a través d'Ella, d'estimar Jesús, el Senyor, en aquesta Andorra nostra. D'estimar-lo en el rostre dels nens, o bé en el dolor dels pobres i dels malalts.
Germans pelegrins, turistes, visitants, sigueu benvinguts. La lluïssor dels aparadors és forta, però fugissera. Pugeu a les valls altes i a les ermites. Pregunteu a Càritas si és tot or tot el que llueix. Canteu amb nosaltres, escolteu la Paraula i mengeu a casa nostra el millor Pa de l'Eucaristia. És del mateix forner, té el mateix gust que el vostre.
Andorra - Dades Generals -
Andorra és un dels estats més petits del món (467,76 km2) i es troba situat en la vessant mediterrània dels Pirineus, entre Espanya, amb la qual comparteix uns 63 km de frontera, pel sud i l'oest, i França amb uns 56 km de frontera en comú, pel nord i per l'est. La població ratlla avui (2021) els 78.151 habitants; més de la meitat (51,3%) són de nacionalitat estrangera. Constitucionalment Andorra és un Coprincipat parlamentari amb dos Coprínceps: el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social que, amb la Constitució de 1993, modifica i supera els Pariatges acordats l'any 1278 i 1288, pel bisbe d'Urgell Pere d'Urg i el comte Roger Bernat III de Foix. El Principat d'Andorra està integrat per les Parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
Andorra la Vella n'és la capital i la seu de les autoritats nacionals. Els recursos econòmics principals del país són avui el turisme i el comerç. La moneda corrent a Andorra és l'euro. La llengua oficial és el català, tot i que els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües. Gran part dels Andorrans professen la religió catòlica. Evangelitzades de la veïna seu episcopal d'Urgell, florent, sota el govern de Sant Just, ja a la primera meitat del segle VI, les Valls d'Andorra han format sempre part integrant de la diòcesi urgellesa i actualment en constitueixen un dels arxiprestats, servit per set rectors i llurs auxiliars amb residència en les poblacions de les respectives parròquies.
Meritxell
La Verge de Meritxell és la Patrona Nacional de les Valla d'Andorra. Això ho saben tots els andorrans, però ho desconeixen molts dels que ens fan l'honor de visitar-nos. Fou l'any 1873 que el Molt il·lustre Consell General, reunit solemnemnet, i per unanimitat, va decidir de posar les Valls andorranes sota la protecció d'aquesta Mare de Déu trobada.
Les Mares de Déu trobades del Pirineu, tenen una llegenda senzilla i emocionant, com totes les llegendes. La Verge de Meritxell té, a més, una història poètica que l'ha feta més bonica i duradora.
«Una vegada era un pastor que va trobar una Mare de Déu al costat d'una gavarrera tota florida. Les branques i les fulles l'amagaven i la protegien. El pastor se'n va anar corrent a dir-ho al capellà de Canillo, i aquest la portar a la seva església. L'endemà, quan va anar-hi per dir la Missa, vet aquí que la Mare de Déu ja no hi era, havia desaparegut. I el pastor la va tornar a trobar al mateix lloc del dia abans. Llavors fou el capellà d'Encamp el qui se la va emportar. I va passar el mateix miracle. La Mare de Déu de Meritxell volia que la deixessin en aquell lloc on hi havia la gavarrera. I així fou com s'aixecà l'ermita on encara avui es venera la seva imatge; i encara s'hi troba la gavarrera que tampoc no se n'ha volgut anar...». Així ens parlava de la Verge de Meritgell en Josep Fontbernat en el seu Glossari Andorrà.
Aquella imatge a la qual fa referència la glossa (talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus), desaparegué en l'incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí el santuari (del segle XVI), reconstruït l'any 1976 segons projecte de l'arquitecte Ricard Bofill.
La festa del 8 setembre aplega a Meritxell una nombrosíssima concurrència de devots de totes les parròquies del país i també de gent forana que vénen a honorar la Patrona de les Valls. El primer diumenge de maig el santuari acull l'Aplec de les Parròquies andorranes.
El nou santuari acull durant l'any un gran nombre de pelegrins que, en solitari, en família o en grup, hi pugen a pregar i fer homenantge a la Mare de Déu de Meritxell.
